La central retirada del voleibol convencional i actual jugadora de vòlei platja Amaranta Fernández (Mataró 1983) passa el seu confiament singular a la ciutat de Malines, a Flandes (Bèlgica), on viu habitualment quan està allunyada dels tornejos, i aprofita el seu pati per practicar i fer exercicis físics. “L’única manera de recordar-me una mica de jugar i de tenir una mica de toc és aprofitar el pati, amb exercicis fent rebotar la pilota a la paret.” Fernández, no obstant això, té una mica més de llibertat que a Catalunya i pot sortir a córrer en el marc d’un confinament menys estricte: “Mai havia corregut i ara corro més que mai. Aquí les normes són una mica estranyes. Es pot sortir a córrer de dos en dos o els membres d’una mateixa família. Pot venir un amic teu a casa, però sempre ha de ser el mateix.” Considerada una de les millors jugadores catalanes de la història tant en pista com a la sorra –disciplina a la qual es va dedicar íntegrament des del 2014–, juga el circuit mundial al costat de l’andalusa Ángela Lobato, amb la qual van conquerir la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018.