“Ara corro més que mai”

La cen­tral reti­rada del volei­bol con­ven­ci­o­nal i actual juga­dora de vòlei platja Ama­ranta Fernández (Mataró 1983) passa el seu con­fi­a­ment sin­gu­lar a la ciu­tat de Mali­nes, a Flan­des (Bèlgica), on viu habi­tu­al­ment quan està allu­nyada dels tor­ne­jos, i apro­fita el seu pati per prac­ti­car i fer exer­ci­cis físics. “L’única manera de recor­dar-me una mica de jugar i de tenir una mica de toc és apro­fi­tar el pati, amb exer­ci­cis fent rebo­tar la pilota a la paret.” Fernández, no obs­tant això, té una mica més de lli­ber­tat que a Cata­lu­nya i pot sor­tir a córrer en el marc d’un con­fi­na­ment menys estricte: “Mai havia cor­re­gut i ara corro més que mai. Aquí les nor­mes són una mica estra­nyes. Es pot sor­tir a córrer de dos en dos o els mem­bres d’una mateixa família. Pot venir un amic teu a casa, però sem­pre ha de ser el mateix.” Con­si­de­rada una de les millors juga­do­res cata­la­nes de la història tant en pista com a la sorra –dis­ci­plina a la qual es va dedi­car ínte­gra­ment des del 2014–, juga el cir­cuit mun­dial al cos­tat de l’anda­lusa Ángela Lobato, amb la qual van con­que­rir la meda­lla de bronze en els Jocs Medi­ter­ra­nis de Tar­ra­gona 2018.