Esports de muntanya

Surf de neu

Com un peix fora de l’aigua

Queralt Castellet viu confinada a Palamós, perquè quan es va decretar l’estat d’alarma havia vingut per quatre dies de Suïssa, on viu per poder-se entrenar

“He pogut recollir els fruits a molts anys de feina”

“Poder sortir i sentir l’aire fresc a la cara ha estat increïble”, explica del seu primer entrenament

Que­ralt Cas­te­llet (Saba­dell, 1989) passa la qua­ran­tena a Palamós, una mesura d’emergència impro­vi­sada perquè, quan es va decre­tar l’estat d’alarma, la ter­cera clas­si­fi­cada en la dar­rera copa del món ja no va poder sor­tir de l’Estat. “Els meus pares viuen a Saba­dell, la meva ciu­tat natal, però tenen una segona residència aquí i jo, com que no tinc casa i no volia con­viure amb ells per sen­tit comú, perquè ja són grans, vaig deci­dir con­fi­nar-me a Palamós”, diu a Efe la rider valle­sana, espe­ci­a­lista en la moda­li­tat de mig tub, de què va ser sub­cam­pi­ona en el mun­dial del 2015 i que aspira al títol el 2021. El seu pla era estar-se qua­tre dies fent una gira mediàtica amb les meda­lles que ha gua­nyat aquest dar­rer hivern i tor­nar de seguida a Suïssa, a un apar­ta­ment des d’on podia anar a entre­nar-se en el seu hàbitat natu­ral: “És quan la neu es comença a esto­var i va millor. Perquè es poden tre­ba­llar coses més tècni­ques i amb menys risc.” L’esclat de la crisi, a mig març, va fer que, tot i viat­jar amb una sola maleta, s’hagués de que­dar con­fi­nada a la Costa Brava, on es pot con­si­de­rar un peix fora de l’aigua.

“Poder sor­tir i sen­tir l’aire fresc a la cara ha estat increïble”, explica sobre la seva pri­mera sessió d’entre­na­ment, un cop permès sor­tir a l’exte­rior. “Des del pis veia la platja i pen­sava que tant de bo pogués tre­pit­jar-la aviat. Ha estat mera­vellós”, hi afe­geix en referència la platja Gran. “Hem de ser pru­dents. És fàcil con­fiar-nos ara que ens han donat una mica més de lli­ber­tat, però no podem obli­dar-nos que la situ­ació encara és deli­cada. Hem d’actuar amb sen­tit comú i pen­sant en el col·lec­tiu”, adver­teix.

La millor

Les victòries en les copes del món de surf de neu en la moda­li­tat de mig tub a Cop­per Moun­tain (EUA) i Laax (Suïssa) van per­me­tre a Que­ralt Cas­te­llet aca­bar ter­cera en la gene­ral del cam­pi­o­nat. La sisena posició en la cin­quena i dar­rera cita del calen­dari, a Cal­gary (Canadà) –en què la xinesa Xue­tong Cai asso­lia el títol per sisena vegada– li asse­gu­rava el lloc al podi. Un resul­tat que es pot qua­li­fi­car, fins i tot, de menys trans­cen­dent que el tri­omf en la prova dels X-Games d’hivern d’Aspen: or l’any després de gua­nyar la plata en la tan popu­lar cita als Estats Units. Aquesta és la millor tem­po­rada de la seva car­rera, superant la de l’any abans, quan ja havia estat la més prolífica de la seva car­rera quant a resul­tats. “Ha estat la millor tem­po­rada de la meva car­rera fins al dia d’avui, amb uns resul­tats que al prin­cipi no espe­rava arri­bar a acon­se­guir, la veri­tat”, afir­mava fa un any, quan va ser segona de la gene­ral de la copa del món, amb una victòria i un segon lloc, quarta en el mun­dial a Park City (EUA) i segona a Aspen. Ella mateixa des­taca aquest cicle pro­gres­siu: “He pogut reco­llir els fruits, el premi, a molts anys de feina, acon­se­guint grans resul­tats sobre­tot aquests últims tres anys.” Setena en els Jocs de Pye­ongc­hang, el 2018, el seu millor resul­tat en un mun­dial és el segon a Kreisch­berg (Àustria), el 2015. En la següent cita mun­di­a­lista, a Sierra Nevada, va ser onzena en mig tub i desena en gran aire. Una tra­jectòria des de què enfoca la tem­po­rada següent, la del 2021, amb l’or en el mun­dial de mig tub a Zhang­ji­akou (Xina) com a prin­ci­pal objec­tiu.

El com­promís

El 2015, Que­ralt Cas­te­llet va per­dre el seu entre­na­dor i pare­lla, el neo­ze­landès Ben Jolly. Una tragèdia que ella mateixa va expli­car en una carta oberta a les xar­xes soci­als en què expli­cava que la pèrdua supo­sava per a ella que­dar “òrfena de gai­rebé tot”. “Em va convèncer de pas­sar mig any a Nova Zelanda i l’altre mig als Estats Units, per entre­nar als tubs ade­quats per millo­rar la meva tècnica: va millo­rar els meus movi­ments, em va fer pujar en el rànquing i em va con­so­lar quan, mal­grat que sem­pre hi vaig estar a prop, mai fins ara no havia obtin­gut el premi d’una meda­lla”, deia lla­vors, abans de decla­rar el seu “com­promís de ser encara millor”. Lla­vors, la valle­sana es va ins­tal·lar a Suïssa per entre­nar-hi. “Hi han cons­truït un tub espec­ta­cu­lar. Miraré d’afron­tar en una nova madu­resa els nous rep­tes espor­tius que se’m posin al davant”, argu­men­tava, abans de mos­trar el seu desig: “Mirar el cel des del lloc més alt del podi i dedi­car-li els meus èxits. Sem­pre sabré que seran també seus.”

6
ors
i 14 podis acumula en la copa del món: Arosa i Saas-Fee (Suïssa), el 2011, Snowmass (EUA), el 2018, Calgary (Canadà), la temporada passada, i Copper Mountain (EUA) i Laax (Suïssa), la temporada que ha acabat aquest any.
4
Jocs Olímpics
d’hivern ha disputat des del 2006, a Torí, sempre en mig tub. El seu millor resultat, a Pyeongchang el 2018, quan va ser setena.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.