Doncs a Barcelona amb la meva parella i la meva filla, que el dia 30 va fer un any. Ens hem adaptat a les mesures que ens han anat dictaminant en aquests més de 50 dies que dura aquesta situació, i esperant que es controli la pandèmia al més aviat possible.

Una de les coses que més greu en saben de marxar de Granollers és aquesta, el fet de no poder acomiadar-me de l’afició, dels directius, dels companys, dels entrenadors i de tots plegats tal com m’hauria agradat. Quan hi vaig arribar, el 2014, no m’ esperava que hi estaria sis temporades tan a gust. Sempre m’han tractat molt bé i m’han fet sentir com a casa. És complicat marxar d’aquesta manera, però som conscients que ara mateix hi ha altres prioritats i ens hi hem d’adaptar.

Sí, a principi de temporada vam perdre alguns punts que no hauríem d’haver perdut i això ens ha fet anar la resta del curs a remolc per poder aspirar a les places capdavanteres, que és on crec que hauríem d’haver estat. En tot cas, entre el final de la primera volta i l’inici de la segona portàvem una bona dinàmica, però aleshores va irrompre el coronavirus.

Sí, aquests dies ja m’ho recorden els companys, perquè volen que els convidi a un pica-pica. Aquests premis són bonics, però evidentment no és el més important en un esport col·lectiu i no crec que ara la federació tingui aquests reconeixements entre les seves prioritats.

Sempre he valorat molt el fet de jugar a casa i ser en un club que m’ha tractat molt bé i ha fet el màxim possible perquè hi continués. Quan marxes fora, sempre busques un equip que et doni totes les comoditats possibles i al Nantes hi ha diversos jugadors espanyols, alguns molt amics meus, com ara en David Balaguer, i he parlat molt amb ells de com hi estan i de com juguen a handbol. Considero que hi ha oportunitats a la vida que només passen una vegada i crec que jugar a Nantes ara mateix és fer-ho en un dels millors equips d’Europa, tant a nivell d’afició com de club. És una oportunitat que no podia deixar escapar. És evident que també hi ha un tema econòmic i a tots ens agradaria que la lliga Asobal fos una mica més potent en aquest aspecte. Ara he considerat que el paquet en si era bo per emprendre aquesta aventura.

Sí, aquests Jocs arribaven en un moment òptim per a tot l’equip, després d’haver fet un gran paper en l’europeu. Els jugadors més veterans estaven amb moltes ganes perquè no havien pogut anar als Jocs de Rio, i aquesta empenta i il·lusió l’havien encomanat a tot el vestidor. L’ajornament és per causes majors i ara s’haurà de veure si tots continuaran a l’equip. Aquesta situació ens ha agafat a tots amb el pas canviat.