Ha estat una experiència molt enriquidora. Bàsicament perquè un surt de la seva àrea de confort, que és el que volia, i a més tens la possibilitat de conèixer una cultura diferent. Allà no poden ser professionals, però tret d’això tenen una gran il·lusió per créixer i ser millors, i a més disposen d’instal·lacions molt grans, amb una piscina olímpica a cada club, com a mínim.

El 17 de març aterrava a Barcelona i dos dies després tancaven l’espai aeri egipci. Allà hi ha hagut menys casos de coronavirus que aquí. A l’Àfrica la pandèmia va arribar més tard que a Europa, i a Egipte, amb previsió, van poder prendre mesures molt més dràstiques i ràpides.

Sí, és molt il·lusionant. A Egipte he tingut l’oportunitat de seguir igualment la lliga i en cap cas he desconnectat. He pogut seguir els partits per internet i veure l’aposta i el pas endavant del Mataró amb el fitxatge de jugadores tan importants com l’Anni Espar. Evidentment, no vaig necessitar gaire temps per pensar-m’ho en el moment que em va trucar el club. El projecte és ambiciós i il·lusionant, i és un plaer poder-m’hi sumar.

Sí, hi he parlat una bona estona. Li vaig exposar els meus arguments perquè penso que seria important que continués entre nosaltres, tant pels seus coneixements com perquè penso que ens podríem ajudar molt. Ara ha de prendre una decisió.

Vam fer una presentació per videoconferència. Va ser com un retrobament perquè, excepte les més joves, pràcticament les conec totes. Els vaig poder explicar a grans trets per on aniria la temporada, els sistemes d’entrenament i les nostres ambicions.

La gran ambició és intentar guanyar el màxim possible, que per sort és una ambició compartida per les mateixes jugadores, que també tenen aquesta fam per mantenir-se a dalt i continuar guanyant més coses, i això és el més important. Per intentar arribar a les finals i tenir l’oportunitat de guanyar hem de fer un gran esforç a l’hora de l’entrenament. Des del punt de vista tàctic, m’encanta el sistema defensiu; tenir una defensa molt fèrria, tancada, organitzada i molt estudiada. I en atac, m’agrada dotar les jugadores de solucions davant els problemes i fer-los visualitzar la manera més clara per contrarestar el rival.

En el món del waterpolo les boies de categoria són poques i comptades, i aquest és el gran hàndicap, però hi estem treballant i espero que tinguem èxit en breu.

Les forces s’han igualat en el decurs dels anys en el waterpolo femení i com més competitivitat hi hagi millor. Els clubs han fet una aposta forta pel waterpolo femení i això ajuda les jugadores perquè tinguin millors condicions. El CN Mataró ha crescut en els últims cinc anys i prendre algun títol al Sabadell és un gran luxe, a més del gran èxit que va obtenir el 2016 amb la copa LEN.

Hi ha un denominador comú que és el waterpolo i tots parlem el mateix idioma. Al final, la gran diferència és la gestió, i tinc un passat i una experiència que m’avalen. Entrenar dones em fa sentir feliç i còmode perquè ja ho he fet amb anterioritat, i vaig ser capaç de treure molt bon rendiment als equips.