El Sant Cugat presentarà un recurs al CSD pel descens
Voleibol. El club considera que hi ha hagut discriminació esportiva i de gènere per part de la RFEVB i que no s’han garantit els principis de justícia
El Sant Cugat se sent ultratjat i no es quedarà de braços plegats. L’entitat, que ja s’ha queixat reiteradament a la federació espanyola, elevarà un recurs al Consell Superior d’Esports (CSD) perquè considera injust esportivament i una discriminació de gènere el descens burocràtic del seu primer equip femení. De totes les competicions estatals, la RFEVB només ha establert descensos en la Superlliga femenina, que han afectat els dos clubs catalans. En la resta de categories, inclosa la Superlliga masculina i en virtut de la decisió aprovada per la mateixa comissió delegada, cap equip baixa. La bona notícia són els retorns del Barça a la Superlliga masculina i el Vall d’Hebron, que fa números per saber si pot assumir jugar en la femenina o si ven la plaça.
El tècnic del Sant Cugat, Rafa Ruiz, se sent “defraudat” perquè els deu equips que no eren catalans van votar a favor de no ampliar la lliga de dotze a catorze equips com s’ha fet en la masculina i van condemnar d’aquesta manera tant les santcugatenques com el CVB Barça, que havia baixat matemàticament. “Els clubs femenins no han tingut ni empatia ni tolerància com ha passat en la categoria masculina. Estàvem a només un punt del Madrid Chamberí i faltaven dues jornades”, afirma Ruiz. La negativa dels clubs a l’ampliació és precisament l’argument principal de la comissió delegada i del president de la federació espanyola, Agustín Martín Santos.
La paradoxa que accentua la denúncia catalana és que baixa quan esportivament no estava sentenciat i hi ha altres equips com el Melilla –Superlliga masculina–que s’han salvat amb 5 punts.
De retruc, a més, la pèrdua de la categoria impedeix l’ascens legítim del segon equip, que ha militat a la primera estatal i que hauria pujat a la Superlliga 2 com a segon del grup B. “És una llàstima en un club en què fem una gran aposta per la base, no com el 90% dels participants en la Superlliga femenina, que són equips basats en els fitxatges. A nosaltres mai no ens faltaran jugadores”, sentencia Ruiz.
En la primera estatal, hi ha hagut màniga ampla per estalviar problemes i tots els equips que encara tenien possibilitats d’accedir a la fase d’ascens, els dos primers de cada un dels tres grups masculins i femenins, tenen el dret d’inscripció a la Superlliga 2 del curs 2020/21, que, en principi, tindrà 33 equips femenins i 31 de masculins, quan ara n’hi ha 24 en cadascuna.
En el cas masculí, a més del Cevol Torredembarra, segon del grup B i brillant ascendit en una carrera meteòrica, s’hi afegeix l’històric CN Sabadell, que ocupava el tercer lloc.
DANY COL·LATERAL
L’equip B femení santcugatenc no pot pujar perquè coincidiria amb el primer conjuntDenúncia de la federació canària
La federació canària i la catalana van presentar una proposta per evitar els descensos que només va tenir el suport de les dues federacions i un club cantàbric, la Textil Santanderina. L’organisme, que entén que “el voleibol espanyol ha fet un pas enrere” i que denuncia la “distorsió” de les notícies provinents de l’organisme estatal, denuncia que la federació de Madrid va votar en contra de la proposta tot i que contenia criteris que el dia abans havia aprovat en les seves competicions autonòmiques. Es refereix a l’aplicació d’un coeficient corrector per determinar l’ordre d’una classificació quan els equips no han jugat el mateix nombre de partits en la Superlliga femenina 2.