“En cas que hi hagi Jocs, hi vull ser”

Si et dic la veri­tat, he tin­gut la sort que he estat força bé. Venia d’una època de molt d’estrès en què no parava de viat­jar, havia jugat vuit o deu com­pe­ti­ci­ons en un mes i mig, anava d’un lloc a un altre i de cop i volta parar i estar uns dies a casa m’ha anat força bé. És veri­tat que al cap de tres set­ma­nes, quan veus que ha pas­sat el teu límit de dies sense entre­nar-te, et comen­ces a acla­pa­rar. La fede­ració em va enviar una bici estàtica i he pogut fer molt càrdio; també tenia unes peses i espai al men­ja­dor per anar fent físic, però no he pogut fer res de taula.

Crec que en aquest cas el tema de l’edat és un fac­tor posi­tiu. Quan ets més jove, men­tal­ment aques­tes coses et cos­ten més, et costa més aga­far la tècnica i tor­nar a tenir la con­fiança sufi­ci­ent per com­pe­tir. A mi cada any em cos­tava menys tor­nar a aga­far la forma després de l’atu­rada de vacan­ces, i no crec que em sigui espe­ci­al­ment difícil perquè m’he man­tin­gut bé física­ment, em sento bas­tant forta i amb ganes.

També és veri­tat que intento no cap­fi­car-me amb el tema dels Jocs. No sabem com anirà i en temes espor­tius ja es veurà. El meu objec­tiu és, en cas que hi hagi Jocs, ser-hi.

Segueix sent una gran incògnita. La fede­ració inter­na­ci­o­nal té una reunió el 2 de juny i pot­ser sor­tirà alguna infor­mació. Sem­bla que a Europa alguns països es comen­cen a obrir i podria haver-hi alguna com­pe­tició inter­na­ci­o­nal a prop. Un gran esde­ve­ni­ment com un mun­dial, amb més de setanta països, és com­pli­cat que es faci al setem­bre. Sé que inten­ten anar amb peus de plom i no volen can­cel·lar com­pe­ti­ci­ons, però a la vegada saben que és molt difícil que es pugui orga­nit­zar una com­pe­tició d’aquest tipus aquest any.

Sí, durant el con­fi­na­ment he estat molt en con­tacte amb molts juga­dors i una de les pre­o­cu­pa­ci­ons més grans d’alguns dels més top era què pas­sa­ria amb Tòquio i el sis­tema de clas­si­fi­cació. Ara pot­ser hi ha un 60% de juga­dors amb pla­ces ja adju­di­ca­des, però un 40% no. N’hi ha molts, entre els quals m’incloc, que estem a prop d’acon­se­guir la clas­si­fi­cació per rànquing. La fede­ració inter­na­ci­o­nal havia de fer ser­vir el rànquing de l’1 de juny, però ara està con­ge­lat. La mateixa fede­ració encara no té gaire clar quina seria la manera més justa de fer-ho, si es farien preolímpics o no. Hi ha mol­tes incògni­tes i això és una cosa que pre­o­cupa molt els juga­dors.

Tenen un pro­jecte molt maco, tenen una juga­dora de casa que està pujant molt i comp­ten amb la Clàudia Cay­mel, que és l’actual cam­pi­ona d’Espa­nya abso­luta i és una de les meves millors ami­gues del ten­nis de taula. Em van plan­te­jar la idea que tenien i que volien pujar i vaig dir “per què no”. És veri­tat que és la segona cate­go­ria, però el que m’ofe­rien a mi em va millor, jugar més tran­quil·la i inten­tar pujar, i així em puc cen­trar més en els com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals. M’han donat faci­li­tats, no hauré de jugar tots els par­tits, només els que ens interes­sin a les dues parts.

Total­ment. Fa dos anys que noto que no tinc temps per entre­nar-me i no tinc temps d’anar bé en les com­pe­ti­ci­ons. El que jo feia l’any pas­sat era entre­nar-me dos dies al CAR, anar a París a jugar un par­tit de lliga, després anava a una com­pe­tició inter­na­ci­o­nal, i mar­xava a un altre lloc a jugar lliga euro­pea, i no donava l’abast. Si jugo en un equip aquí, em puc cen­trar a entre­nar-me bé i també em pot aju­dar a inten­tar clas­si­fi­car-me per a Tòquio.