Ara mateix hi ha 981 societats de caçadors a tot Catalunya que han paralitzat totes les actuacions, principalment per danys, perquè estem en època de veda. Pràcticament a Catalunya s’està caçant tot l’any per ajudar els pagesos i per reduir poblacions pel tema de riscos sanitaris.

La llei 5/202 el que ha incorporat és una pujada de les sancions, amb les quals fins i tot el col·lectiu de caçadors podem estar d’acord pel que fa als imports, però el que no ha fet és modificar la llei on hi ha les infraccions. A Catalunya, com que no s’ha fet una llei pròpia, cacem amb la llei base del 1970. Els fets infractors estan definits allà i estan absolutament desactualitzats respecte a la realitat d’avui. I d’això és del que ens queixem. No ens queixem dels imports, sinó que el Parlament de Catalunya no ha fet la feina, que és fer una llei de caça com han fet tota la resta d’autonomies d’Espanya excepte Madrid. El que sí que ha fet Catalunya és multiplicar per deu totes les sancions sense haver modificat els fets infractors.

És clar. A tall d’exemple, som la comunitat autònoma més ben assegurada de tot Espanya, i la llei del setanta considerava que no disposar d’una assegurança de responsabilitat civil no era un fet greu, sinó lleu. La llei del 1970 diu que fer ús de l’arma en una zona de seguretat com és un camí és un fet molt greu. Però on pots abatre un senglar és en un camí. Òbviament s’ha de diferenciar entre camins on circula gent i un camí de muntanya on no passa ningú, però com que això no s’ha fet, qualsevol agent rural, qualsevol mosso d’esquadra, qualsevol guàrdia civil que et vegi en un corriol et pot imposar de dos a cinc anys d’inhabilitació i de 3.000 a 120.000 euros de sanció.

Molta part del nostre col·lectiu són pagesos. Cacem a casa seva. Sempre hi ha hagut aquesta bona voluntat entre pagesos i caçadors per ajudar-se: tu em cedeixes els terrenys per caçar i jo t’ajudo quan tinguis problemes. Això ho hem volgut deixar de fer? Doncs és clar que no. Tot i que nosaltres cacem, la població de senglar s’incrementa un 18 per cent anualment. Si deixem de caçar, això serà un espectacle. Només que entrés la pesta porcina a Catalunya s’emportaria el 18 per cent del PIB. Si s’ha de sacrificar tota la cabana de porcs, no et carregues només les granges, et carregues tota la indústria relacionada. Descarreguen tota aquesta feina en els caçadors, políticament no els donen cap suport perquè no dona gaires vots, i no els posen cap facilitat. Si m’has d’apujar sancions, ens podem entendre; si les hem d’actualitzar, cap problema, fem-ho; però com a mínim tingue’m en compte.

És clar, sí, sí. Hi ha molts vídeos de destrosses espectaculars, i no només de senglars, que és el que més coneix la gent. Milers de tudons que no deixen un bri d’herba dret: troben un camp de civada o de blat i el pagès no hi collirà res. O els estornells, que es fiquen amb les cireres. El que passa és que això no s’explica i potser nosaltres tampoc no ho hem explicat prou bé. Aquesta tasca social que fem, la fem gratis i no li costa ni un euro a l’administració pública perquè la fem amb acords entre nosaltres. El pagès veu que té danys i ens ho diu, demanem els permisos i hi anem. Com a polític, si no hi vols donar suport, com a mínim no hi posis problemes.

Doncs espero que sí. Nosaltres ho hem fet arribar als grups parlamentaris i tots han coincidit que això que s’ha fet és un nyap i que s’ha de poder arreglar. Repeteixo i vull que quedi molt clar: no ens neguem a la pujada de les sancions, s’han d’actualitzar, però el que fa trenta anys que s’havia d’actualitzar i s’havia de promulgar és la llei de caça. Ens han fet perdre el temps: com a Federació Catalana de Caça l’hem redactat tres vegades, hi hem destinat tècnics, hi hem destinat advocats, i al final no hi ha voluntat política, o digues-li com vulguis, però aquesta llei no es promulga.