Ara mateix hi ha 981 soci­e­tats de caçadors a tot Cata­lu­nya que han para­lit­zat totes les actu­a­ci­ons, prin­ci­pal­ment per danys, perquè estem en època de veda. Pràcti­ca­ment a Cata­lu­nya s’està caçant tot l’any per aju­dar els page­sos i per reduir pobla­ci­ons pel tema de ris­cos sani­ta­ris.

La llei 5/202 el que ha incor­po­rat és una pujada de les san­ci­ons, amb les quals fins i tot el col·lec­tiu de caçadors podem estar d’acord pel que fa als imports, però el que no ha fet és modi­fi­car la llei on hi ha les infrac­ci­ons. A Cata­lu­nya, com que no s’ha fet una llei pròpia, cacem amb la llei base del 1970. Els fets infrac­tors estan defi­nits allà i estan abso­lu­ta­ment desac­tu­a­lit­zats res­pecte a la rea­li­tat d’avui. I d’això és del que ens quei­xem. No ens quei­xem dels imports, sinó que el Par­la­ment de Cata­lu­nya no ha fet la feina, que és fer una llei de caça com han fet tota la resta d’auto­no­mies d’Espa­nya excepte Madrid. El que sí que ha fet Cata­lu­nya és mul­ti­pli­car per deu totes les san­ci­ons sense haver modi­fi­cat els fets infrac­tors.

És clar. A tall d’exem­ple, som la comu­ni­tat autònoma més ben asse­gu­rada de tot Espa­nya, i la llei del setanta con­si­de­rava que no dis­po­sar d’una asse­gu­rança de res­pon­sa­bi­li­tat civil no era un fet greu, sinó lleu. La llei del 1970 diu que fer ús de l’arma en una zona de segu­re­tat com és un camí és un fet molt greu. Però on pots aba­tre un sen­glar és en un camí. Òbvi­a­ment s’ha de dife­ren­ciar entre camins on cir­cula gent i un camí de mun­ta­nya on no passa ningú, però com que això no s’ha fet, qual­se­vol agent rural, qual­se­vol mosso d’esqua­dra, qual­se­vol guàrdia civil que et vegi en un cor­riol et pot impo­sar de dos a cinc anys d’inha­bi­li­tació i de 3.000 a 120.000 euros de sanció.

Molta part del nos­tre col·lec­tiu són page­sos. Cacem a casa seva. Sem­pre hi ha hagut aquesta bona volun­tat entre page­sos i caçadors per aju­dar-se: tu em cedei­xes els ter­renys per caçar i jo t’ajudo quan tin­guis pro­ble­mes. Això ho hem vol­gut dei­xar de fer? Doncs és clar que no. Tot i que nosal­tres cacem, la població de sen­glar s’incre­menta un 18 per cent anu­al­ment. Si dei­xem de caçar, això serà un espec­ta­cle. Només que entrés la pesta por­cina a Cata­lu­nya s’empor­ta­ria el 18 per cent del PIB. Si s’ha de sacri­fi­car tota la cabana de porcs, no et car­re­gues només les gran­ges, et car­re­gues tota la indústria rela­ci­o­nada. Des­car­re­guen tota aquesta feina en els caçadors, política­ment no els donen cap suport perquè no dona gai­res vots, i no els posen cap faci­li­tat. Si m’has d’apu­jar san­ci­ons, ens podem enten­dre; si les hem d’actu­a­lit­zar, cap pro­blema, fem-ho; però com a mínim tin­gue’m en compte.

És clar, sí, sí. Hi ha molts vídeos de des­tros­ses espec­ta­cu­lars, i no només de sen­glars, que és el que més coneix la gent. Milers de tudons que no dei­xen un bri d’herba dret: tro­ben un camp de civada o de blat i el pagès no hi collirà res. O els estor­nells, que es fiquen amb les cire­res. El que passa és que això no s’explica i pot­ser nosal­tres tam­poc no ho hem expli­cat prou bé. Aquesta tasca social que fem, la fem gra­tis i no li costa ni un euro a l’admi­nis­tració pública perquè la fem amb acords entre nosal­tres. El pagès veu que té danys i ens ho diu, dema­nem els per­mi­sos i hi anem. Com a polític, si no hi vols donar suport, com a mínim no hi posis pro­ble­mes.

Doncs espero que sí. Nosal­tres ho hem fet arri­bar als grups par­la­men­ta­ris i tots han coin­ci­dit que això que s’ha fet és un nyap i que s’ha de poder arre­glar. Repe­teixo i vull que quedi molt clar: no ens neguem a la pujada de les san­ci­ons, s’han d’actu­a­lit­zar, però el que fa trenta anys que s’havia d’actu­a­lit­zar i s’havia de pro­mul­gar és la llei de caça. Ens han fet per­dre el temps: com a Fede­ració Cata­lana de Caça l’hem redac­tat tres vega­des, hi hem des­ti­nat tècnics, hi hem des­ti­nat advo­cats, i al final no hi ha volun­tat política, o digues-li com vul­guis, però aquesta llei no es pro­mulga.