Albert Español (Barcelona, 1985) és un cul de mal seient i només cal veure els equips on ha jugat en l’últim cicle olímpic per ratificar-ho. Conegut com el rodamon del waterpolo, admet que li agraden els reptes difícils i el curs vinent n’afrontarà un de primer ordre, amb la doble vessant de jugador i entrenador de l’Echeyde Tenerife. Tot i aquest pas, el barceloní encara es veu amb força per continuar uns quants anys més dins la piscina. De fet, ha acabat el curs al Pays d’Aix amb un gran rendiment, escollit en el set ideal i entre els màxims golejadors de la lliga francesa.
Nou entrenador i jugador al CN Echeyde. Li va la marxa.
A mi tot el que siguin reptes diferents i difícils m’agrada. Sí, sí que em va la marxa.
Vist des de fora, sembla molt complicat combinar les dues tasques en un esport tan intens i actiu com el waterpolo.
És una posició complicada. Caldrà molta preparació i organització perquè tot vagi ben greixat i surti rodó. És difícil, però és possible. No soc el primer ni seré l’últim que ho faci. També tindré la col·laboració de Fermín Bennassar, que fins ara exercia de preparador físic, coneix molt bé l’equip i ara serà el meu segon.
Té algun referent destacat en aquest sentit?
No, perquè jo mai he jugat contra cap equip que tingués jugador-entrenador. Però sé que n’hi ha casos. Em sembla que el Manel Silvestre ho va fer i el mateix Toni Esteller també va començar a les banquetes amb aquesta fórmula.
Amb aquest pas comença la transició cap a la retirada o encara es veu alguns anys jugant?
De fet, aquesta proposta va sorgir del president de l’Echeyde perquè les posicions inicials estaven una mica allunyades. En principi ho veia difícil, però en vam anar parlant i al final es va concretar la idea. Com a jugador, encara em trobo molt bé, tinc ganes i motivació. Aquest any a França estic molt content de com m’ha anat al Pays d’Aix. D’altra banda, casualitats de la vida, ara estic a punt de treure’m el títol d’entrenador.
El Florentia, l’Olympiacòs, la selecció xinesa, l’Ortigia a Sicília, el Pays d’Aix i ara el Tenerife, a més del Barceloneta en diverses etapes i el Mataró. Es considera un rodamon del waterpolo?
Tothom m’ho diu. M’agrada conèixer, canviar i enriquir-me amb experiències personals. El waterpolo és la prioritat, però sempre tinc un ull posat en experiències que m’enriqueixin i si tinc l’oportunitat de conèixer coses noves les intento agafar.
Vist amb perspectiva, creu que l’aventura xinesa el va allunyar de l’òrbita de la selecció?
Mirant els campionats i les convocatòries, et diria que sí. Però tampoc em puc aventurar a dir que ha estat per aquest motiu. De fet, abans de marxar a la Xina el primer que vaig fer va ser parlar-ne amb en David Martín i també vaig anar pensant en el que podia aprendre al costat de Petar Porobic.
En tot cas, tanca la porta a tornar a la selecció espanyola?
És molt difícil tornar a un equip que ara per ara està molt engranat, jugant molt bé i amb molt bons resultats. Per un altre costat, conec tot l’equip, he jugat amb ells i per a mi no seria estrany tornar-hi. Personalment, em veig capaç i amb forces, però això depèn del cos tècnic.
La temporada passada l’Echeyde només va sumar un punt en setze partits. Tindrà feina.
Sí, però crec que la classificació no va acabar de fer-li justícia. Sumar només un punt és desolador, però si mires els partits n’hi va haver molts en què van perdre amb resultats ajustats. Això té la part positiva perquè vol dir que amb una petita empenta o canvi pot variar el balanç.
En aquest sentit, el pot afavorir el nou format de la competició?
Té les dues vessants. La negativa és que jugarem menys partits i la positiva és que amb els dos grups hi haurà molta competitivitat, tant amb els de dalt com amb els de baix.