A part del que està passant als Estats Units, és per fer visible que a Espanya i a Catalunya també hi ha racisme. Aquí no ens maten com als Estats Units, però hi ha racisme institucional.

Potser no estava tan activa com ara, però intentava estar ben informada. De fet, he aprofitat el confinament per documentar-me i després ha coincidit tot amb l’escàndol de Minnesota.

Fa uns mesos uns quants joves de Granollers, de Manresa, de Canovelles i de les Franqueses vam crear la Unió de Joves Afrodescendents. I tot just comencem a fer coses juntament amb l’associació de senegalesos que hi ha aquí, que la formen els nostres pares. Tot va començar per un problema que hi va haver entre un professor i un alumne negre en una escola de Granollers. El pare no sabia què fer i va contactar amb alguns joves, entre els quals hi era jo. A partir d’aquí, va començar tot aquest grup. El vam ajudar i vam decidir continuar en aquest projecte, i anem fent de mica en mica.

Sí, és un tema que quan en parles molta gent diu que aquí no hi ha racisme perquè molts no el pateixen. Ara aprofitem que en parlen tots els mitjans per dir “sí als Estats Units passa, però aquí també”. Ja s’han pogut escoltar aquests àudios de Banyoles i Manresa en què els Mossos d’Esquadra els feien de tot. Simplement pel fet de ser negres, et diuen que tu no ets d’aquí, i jo soc nascuda a Granollers i soc catalana. Quan vaig pel carrer, si preguntes a la majoria de persones et dirien que no soc d’aquí, i sí que ho soc.

El Keita està ajudant, i bastant. Penso que els esportistes amb possibilitats d’accedir a molta gent a través de les xarxes socials podem fer veure que si estem junts tot és possible. Jo no tinc les possibilitats econòmiques d’en Keita, però si puc ajudar a fer més visible el problema, doncs perfecte.

El meu pare, quan va arribar a Catalunya fa 30 anys, va tenir problemes amb la policia. Treballava al camp, i la policia el volia fer fora perquè li deien que treia la feina als blancs.

En el meu cas, que jo hagi sentit, no. El Sekou sí, però ja se sap que el futbol és a vegades molt passional. I a la meva germana petita l’any passat hi havia uns pares de l’equip rival que li deien coses. Sort que en Mamadou i jo érem allà, i aleshores van parar, però ningú més, ni l’àrbitre, va dir res.

Jo el 2018 no hi vaig poder anar perquè era a finals de desembre i nosaltres teníem partit, però penso que està molt bé perquè a Granollers hi ha molts senegalesos d’aquella zona. Fa molta il·lusió d’anar-hi i així es pot veure una altra manera de jugar i de viure. La idea és que després l’equip senegalès vingui aquí a jugar la Granollers Cup.

A mi ja em va bé que hi hagi moltes concentracions seguides perquè així tindré més possibilitats de ser-hi. Jo seguiré treballant amb moltes ganes per poder entrar en les convocatòries.

Ara estem pendents a veure si ens donen una plaça per a la competició europea per al curs vinent. Penso que els quatre equips que vam arribar a les semifinals de la Challenge Cup ens mereixem ser-hi. Cada any incorporem jugadores joves perquè puguin aportar el seu granet de sorra i es vagin formant.

Sí, el fet d’haver estat formada a la base, arribar al primer equip i ara anar a convocatòries de la selecció espanyola fa que les joves et tinguin com un referent. A més, soc la capitana. Jo estic encantada de ser un referent dins l’equip i del club.