Només en la segona quin­zena del mes de març, el pri­mer període afec­tat per l’estat d’alarma, es van dei­xar de fer 1200 esde­ve­ni­ments espor­tius a Cata­lu­nya i només un 20 per cent es tor­narà a pro­gra­mar. Set de cada deu tre­ba­lla­dors del sec­tor espor­tiu s’han vist afec­tats per un ERTO –en els sec­tors més afec­tats– i el sec­tor deixa d’apor­tar 921 mili­ons d’euros al Valor Afe­git Brut català en el 2020 “una xifra molt sig­ni­fi­ca­tiva” segons Gerard Esteva, el pre­si­dent de la Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves Cata­la­nes (UFEC), que avui ha pre­sen­tat un estudi d’impacte econòmic sobre l’esport català rea­lit­zat per l’empresa Pri­cewa­ter­hou­se­Co­o­pers que con­firma la pre­visió fata­lista. “Hem vol­gut tenir clar quin és l’impacte de la COVID-19 en enti­tats sense ànim de lucre, prin­ci­pal­ment en els clubs i fede­ra­ci­ons”, ha pun­tu­a­lit­zat Esteva que ha qua­li­fi­cat de “con­tun­dent” l’afec­tació. L’estudi pre­senta una pro­jecció que es com­ple­tarà al setem­bre amb un altre informe.

Un des­as­tre pro­vo­cat per la pandèmia que neces­sita de cures pal·lia­ti­ves ràpides i d’un pla d’actu­ació a mitjà ter­mini més sòlid per aixe­car el país espor­tiu amb polítiques tant en l’àmbit català com en l’esta­tal, fet que també ha remar­cat el secre­tari gene­ral de l’Esport Gerard Figue­ras, que ha posat en valor la importància capi­tal de prac­ti­car esport per fer saludi i com­ba­tre la COVID-19 i que també, en un altre ordre, ha con­fir­mat que la can­di­da­tura Bar­ce­lona-Piri­neus 2030 no es veure afec­tada per la crisi actual.

Seguint amb l’informe, els clubs van tenir una cai­guda en es ingres­sos del 44,4 per cent. Per províncies, Tar­ra­gona és lames afec­tada. Els esports de com­bat lide­ren el rànquing nega­tiu. Els clubs han per­dut un 89,3 dels ingres­sos en quo­tes, publi­ci­tat, patro­ci­nis i ser­veis men­su­als i, evi­dent­ment, han incre­men­tat el seu grau de moro­si­tat de manera nota­ble –un 65,8 per cent de quo­tes o ser­veis a ter­cers que podien haver cobrat i no han pogut cobrar–, amb Tar­ra­gona també al cap­da­vant (181,3%) i els esports de pilota com els més afec­tats. Les fede­ra­ci­ons no s’han vist tant afec­ta­des quant a quo­tes perquè la reno­vació és habi­tu­al­ment anual i ja s’havia tra­mi­tat. Només en el període del mes de maig, la cai­guda dels ingres­sos va supo­sar un 4,25 per cent del total del VAB, mes de 50 mili­ons d’euros. Si ho extra­po­lem als tres mesos d’afec­tació de la pandèmia arri­bem a un decrei­xe­ment de 303 mili­ons d’euros de l’apor­tació de l’esport fede­rat dels 1.189 mili­ons que aporta de forma directa.

Pel que fa al sec­tor amb ànim de lucre, el qual ha expo­sat la pre­si­denta de l’Indes­cat Anna Pruna, o sigui a les empre­ses de l’esport català, la situ­ació també es des­en­co­rat­ja­dora, amb una reducció del 50 per cent dels ingres­sos i amb les inver­si­ons del 2020 atu­ra­des. Un 81 per cent de les empre­ses ha patit ten­si­ons de tre­so­re­ria i un 30 per cent ha hagut de fer un tan­ca­ment total. El des­cens de l’apor­tació al VAB del sec­tor pri­vat és de 618 mili­ons. Les soci­e­tats amb ànim de lucre enques­ta­des cre­uen que neces­si­ta­ran una mit­jana de gai­rebé 300.000 euros per tal de cobrir les seves neces­si­tats de finançament.A més, el des­con­fi­a­ment del mes de maig no ha millo­rat els ingres­sos, vuit de cada deu empre­ses ha hagut d’aco­llir-se a un ERO i set de cada deu tre­ba­lla­dors s’hi han vist afec­tats.