El bar­ce­loní Dídac Costa tre­ba­lla a fons per afron­tar amb les màximes garan­ties la seva segona par­ti­ci­pació en la Vendée Globe 2020/21, la volta al món en soli­tari, sense esca­les i sense assistència que s’ini­ciarà el mes de novem­bre. El rega­tista oceànic, de 39 anys, va ser el pri­mer català a com­ple­tar aquesta prova i va fina­lit­zar en la 14a posició en l’última edició que es va fer, la 2016/17, ja que es dis­puta cada qua­tre anys. En l’edició d’enguany, Dídac Costa, que és bom­ber de pro­fessió, arri­barà a la sor­tida molt més ben pre­pa­rat, amb el vai­xell millo­rat i amb molta més experiència. Vol llui­tar fins al final i espera superar el seu resul­tat de fa qua­tre anys.

La Vendée Globe té pre­vista la sor­tida des del port francès de Les Sables d’Olonne el diu­menge 8 de novem­bre a la una i dos minuts del mig­dia. Serà la novena edició que es dis­pu­tarà des de la seva cre­ació, l’any 1989, i hi ha 35 vai­xells ins­crits. Els par­ti­ci­pants bai­xa­ran per l’oceà Atlàntic, cre­ua­ran el Pacífic i l’Índic per tor­nar a pujar per l’Atlàntic i com­ple­tar un recor­re­gut d’una distància apro­xi­mada de 28.000 milles o 52.000 quilòmetres. El rècord de la prova el va esta­blir el francès Armel Le Cléac’h en gua­nyar l’edició de fa qua­tre anys amb 74 dies, 3 hores, 35 minuts i 46 segons. El bar­ce­loní Dídac Costa la va com­ple­tar en 108 dies, 19 hores, 50 minuts i 45 segons, i va aca­bar el 14è dels 18 vai­xells que la van fina­lit­zar entre els 30 que van sor­tir. En aque­lla ocasió, va tenir pro­ble­mes les pri­me­res hores de la regata, va haver de tor­nar a port per fer repa­ra­ci­ons i va tor­nar a sor­tir qua­tre dies més tard amb tota la flota per davant. Va afron­tar la com­pe­tició amb il·lusió i, mal­grat els pro­ble­mes que va tenir, va com­ple­tar la regata.

“Aquest cop, amb la meva experiència i amb l’opti­mit­zació feta al vai­xell, que la pas­sada edició no vaig poder fer per falta de pres­su­post, llui­taré fins al final i inten­taré millo­rar el lloc que vaig acon­se­guir lla­vors”, ha mani­fes­tat Dídac Costa. El bar­ce­loní explica que, aquesta edició, hi haurà 35 par­ti­ci­pants, de què 19 por­ta­ran vai­xells amb els foils, els ale­rons late­rals. “Amb tants vai­xells nous, és difícil pre­dir en quin lloc pots que­dar, però tinc el temps de referència que vaig acon­se­guir lla­vors. Que­dar entre els deu pri­mers? No diré que sigui impos­si­ble, però amb tants vai­xells amb foils seria extra­or­di­nari i això dependrà també dels aban­do­na­ments que hi pugui haver”, comenta.

Durant el con­fi­na­ment per la pandèmia, Dídac Costa ha tre­ba­llat com ha pogut en el seu vai­xell a la nau del vara­dor de la Fun­dació per a la Nave­gació Oceànica de Bar­ce­lona (FNOB). “Hem fet el que hem pogut atesa la situ­ació. Espe­rava fer la prova de les 2.000 milles (3.700 km) obli­gatòries per a la clas­si­fi­cació de la Vendée Globe al maig-juny i va ser impos­si­ble. Ara la tinc pre­vista per a l’agost.”

Aquest segon pro­jecte de Dídac Costa de fer la volta al món en soli­tari es va ini­ciar el juliol de l’any pas­sat, gai­rebé fa un any, i va començar per la com­pra de l’Imoca Open 60 King­fis­her, el mateix vai­xell (botat el 2000) amb què va com­pe­tir en l’ante­rior edició. Tenir el seu propi vai­xell és impor­tant per poder tre­ba­llar millor i amb més temps i també, com diu el rega­tista oceànic: “Comp­tar amb el meu propi vai­xell em dóna més visi­bi­li­tat davant els patro­ci­na­dors.” Un vai­xell que ha d’estar més de cent dies fent la volta al món i afron­tant llocs tan inhòspits com el ara cap Horn a l’Amèrica del Sud i el de Bona Espe­rança a Sud-àfrica neces­sita una bona posada a punt i els tre­balls que s’estan fent al King­fis­her pas­sen per des­mun­tar-ne la qui­lla i el bulb, can­viar-hi els roda­ments del timó, els pis­tons hidràulics de la qui­lla i modi­fi­car els tancs de llast i l’aïlla­ment del casc, perquè el vai­xell sigui més lleu­ger. “Crec que la meva tos­su­de­ria, la meva manera d’insis­tir i insis­tir fa que tot això pugui sor­tir millor, tant aquesta edició com la pro­pera. Faig això perquè m’agrada i perquè vull fer-ho. El que no faré mai serà no inten­tar-ho i pene­dir-me tot seguit per no haver-ho fet”, afirma Dídac Costa.