Vaig passar el confinament a Tenerife, i després em vaig estar una setmana amb la família a Granollers. Com que no hi havia vols directes d’Espanya cap a Romania, vaig decidir anar-hi en cotxe, i així em vaig endur totes les coses que vaig voler. Hi vaig estar 25 hores. Vaig fer una primera tirada de 13 hores fins a Venècia, on vaig fer nit, i després 12 més fins a Cluj-Napoca.

De fet, quan vaig arribar, les meves companyes ja portaven una setmana de pretemporada. I per postres, en arribar em van fer estar dues setmanes de quarantena a casa. Preferien que no tingués contacte amb l’equip per si tenia alguna cosa. Per dinar al restaurant, també hi anava una hora més tard que la resta per no coincidir amb elles. Això sí, aquí tinc el meu apartament individual pagat i puc fer la meva. És tot molt més professional. A Espanya sempre miren d’encabir el màxim de jugadores possibles en un sol pis.

A Tenerife hi havia dues companyes romaneses i ja m’havien dit que el club estava molt bé, i que Cluj-Napoca era una ciutat universitària molt maca. A Romania l’handbol es viu molt, els pavellons estan plens, els aficionats et reconeixen, i quan em va arribar l’oferta no m’ho vaig pensar dues vegades.

Els entrenaments són molt durs, amb molta preparació física al gimnàs. Les jugadores estan molt fortes. M’hauré de posar les piles, però a mi això ja m’agrada. En aquest sentit, hi ha molta diferència amb la lliga espanyola.

És un equip que en l’última lliga va estar a la zona baixa i, per tant, segur que no aspiren a guanyar el títol. A principi dels 2000 aquest club havia estat a la part alta i volen tornar a ocupar llocs importants. El problema és que hi ha moltes joves que venen aquí a estudiar i hi ha molta diferència d’edat, amb noies de 18 anys i d’altres de 30. Totes les jugadores són romaneses excepte la polonesa Paulina Masna, que ve del Baia Mare, i jo.

L’entrenador és Alex Curescu. És romanès, però portava diversos anys a Holanda. Aquí té molt reconeixement i la temporada pinta molt bé. En principi ens va passar com una mena d’enquesta amb moltes preguntes sobre quins eren els nostres objectius, i que ens definíssim com a jugadores, amb els nostres punts forts i els febles. Diu que sap que era una jugadora important en la lliga espanyola i que n’espera molt, de mi. Però jo penso que el potencial de la lliga romanesa és molt diferent del de l’espanyola. En tot cas, tinc clar que jugaré com a central, que és el que a mi m’agrada. Ja hi vaig començar a jugar a Tenerife perquè abans a Granollers ho feia com a lateral dret, i per a una dretana era el meu costat dolent.

Sí, son els rivals top. El nivell de la lliga està molt bé, hi ha diverses jugadores espanyoles, algunes de la selecció de Carlos Viver. Aquí es pot viure de l’handbol, pots viure en un apartament sola i no t’has de preocupar de res més, perquè econòmicament ja estàs coberta. A Espanya cobres misèries, i has d’estudiar o treballar. Com que està professionalitzat, et permet fer dues sessions d’entrenament.

Superpositiva. Sempre havia jugat a Granollers. Tinc el pavelló a 10 minuts de casa, vivia amb els meus pares, i fer el salt a Tenerife em va fer veure les coses d’una altra manera més enllà de Granollers; conèixer companyes noves i altres metodologies d’entrenament. Com que la primera experiència fora de casa va anar tan bé, ara volia un salt més gran, amb canvi d’idioma i canvi de país.

Sí, va ser una pena, i a més aquest any han fet una gran temporada perquè si no hagués estat pel coronavirus, estic segura que haurien guanyat la Challenge Cup. Penso que era el moment. Ara que soc jove haig d’aprofitar per viure aquestes experiències A casa, sempre hi soc a temps de tornar.

Tant de bo, però penso que encara haig de treballar molt i que ara hi ha moltes jugadores davant meu, que són molt millors. A veure si em poso les piles realment aquí, a Romania, i en un futur puc fer aquest salt.