Una bombolla en ruta
Ciclisme. L’organització del Tour ha dissenyat un dispositiu per protegir els corredors del coronavirus durant la ‘Grande Boucle’, que arrencarà demà Niça i s’acabarà el 20 de setembre als Camps Elisis de París
El Tour de França, una de les principals proves esportives de cada curs, s’ha pogut salvar de l’allau de cancel·lacions del calendari. Ho farà, però, amb unes circumstàncies molt excepcionals, marcades pels efectes del coronavirus. La Grande Boucle arrencarà demà de Niça dos mesos més tard del que estava previst –del 27 de juny al 19 de juliol–, amb mascaretes, un munt de mesures sanitàries, exposat a nombroses sorpreses esportives, sense petons al podi i sense autògrafs per als aficionats ni multituds aclamant als seus ídols.
Serà, de ben segur, un Tour ben diferent. De fet, el canvi de dates de la volta francesa va significar una sacsejada en el calendari ciclista que viurà un tram final d’any molt calent. El mateix dia que s’acabarà el Tour (el 20 de setembre) començarà el mundial de carretera, encara amb seu per determinar després de la renúncia definitiva d’Aigne-Martigny (Suïssa). El Giro d’Itàlia es disputarà del 3 al 25 d’octubre i s’encavalcarà amb la Vuelta a Espanya, que ha hagut de reduir el nombre d’etapes inicial i es portarà a terme del 20 d’octubre al 8 de novembre.
La pandèmia del coronavirus ha marcat i marcarà les tres setmanes de competició. Quan es va decidir ajornar el Tour al setembre s’esperava que la situació estigués més controlada, però en les darreres setmanes els rebrots s’han multiplicat a França, amb més de 3.000 contagis diaris, fet que ha portat l’executiu a elevar el nivell de seguretat. En aquest sentit, s’ha creat un dispositiu de bombolla que protegirà els corredors i el cos tècnic i sanitari de cada equip. Es limitaran al màxim les interaccions tant amb la premsa com amb el public. El pilot viurà pendent dels controls del virus, igual que l’entorn organitzatiu i el mitjans que seguiran la cursa sobre el terreny. L’organització va anunciar que si hi ha dos positius en una mateixa formació se l’exclourà de la cursa, però els equips no ho veuen clar i es manté la porta oberta al diàleg per arribar a un acord. Hi haurà campanyes de sensibilització perquè en les cunetes es respectin també les mesures de seguretat, es portin mascaretes i s’instal·laran punts per repartir gel hidroalcohòlic. Durant la prova se’n repartiran dues tones.
Restriccions
L’accés a les sortides i les arribades serà controlat i es filtrarà el pas dels aficionats als ports de muntanya. La caravana també ha vist reduït el seu volum. Dels 5.000 acreditats habituals s’ha passat a vora 3.000, els vehicles que precedeixen el pilot seran un centenar en comptes de 160 i la zona tècnica de l’organització, que ocupava 9.000 m², serà en aquesta ocasió de 5.500 m². De totes maneres, el Tour no ha perdut ni de bon tros l’interès televisiu i serà retransmès en directe a 100 països, mentre que 90 més emetran imatges de la cursa.
Incerteses esportives
La planificació esportiva de principis de curs va esclatar i els ciclistes, amb menys dies de rodatge i un calendari transformat i comprimit per les circumstàncies, en pagaran les conseqüències. Forçosament, el seu rendiment se n’haurà de ressentir, es pot comprometre l’espectacle i es poden produir resultats del tot inesperats. Alguns especialistes també parlen d’un altre factor que pot afectar el Tour i ja està marcant l’inici de temporada: les nombroses caigudes. Hi ha diversos factors que poden haver influït en les nombroses patacades. L’hàbit de rodar en pilot es desajusta per la falta de rodatge, els nervis afloren per la mateixa competició i fins i tot l’ansietat de corredors que acaben contracte i es volen guanyar la renovació. Per ara , les caigudes amb majors conseqüències han estat la de l’holandès Fabio Jakobsen a la Volta a Polònia i la del belga Remco Evenpoel a la Llombardia, incidents que esperen no haver de lamentar en la prova ciclista per excel·lència, que es tancarà el 20 de setembre als Camps Elisis de París.