L’altra cara

Si el Tour somriu a Eslovènia, gira la cara a Suïssa. Marc Hirschi (Sunweb), segon el primer diumenge després de cedir al desenllaç amb Julian Alaphilippe, va tenir el triomf d’etapa durant gairebé 90 quilòmetres a l’abast. Hauria trencat una sequera de més de vuit anys, des que el seu mentor i representant, Fabian Cancellara, va guanyar el pròleg de l’edició en què Bradley Wiggins obria el cicle triomfador de l’Sky/Ineos: set triomfs de quatre homes diferents.

Hirschi va ser atrapat per Pogacar, Roglic, Bernal i Landa a 1.700 metres del final i quan el vencedor a l’esprint havia seleccionat, i de quina manera, els candidats en l’ascensió al Maria Blanca (1a). Ho va intentar, però va acabar tercer. S’havia quedat darrere els quatre homes més forts a la muntanya, que arribaven als darrers 300 metres amb Roglic al davant. Hirschi ho va provar, però Pogacar es va endur la glòria. I això que ja havia estat el primer a provar-ho, en solitari després de coronar Artigaloba (4a).

Descontrol

Els atacs, constants, acceleraven la cursa a 48,2 km recorreguts en la primera hora. Ho havia intentat tothom, fins i tot Pinot (Groupama) a l’inici de l’Hourcere (1a), Soler i de la Cruz. En el tercer intent, el suís marxava al quilòmetre 62 i es quedava sol abans de coronar per fer bona la seva aventura, que el duria a superar dos ports de tercera amb una vintena de quilòmetres plans entremig i 4 minuts a 60 km per acabar.

Tadej Pogacar (UAE) atacava ja al Maria Blanca (7,7 km al 8,6%), deixant Roglic sense equip per seguir-lo i Yates despenjat. Landa, Porte i Bernal hi enllaçaven i el líder de l’Ineos accelerava al davant, quan veia que Quintana, que s’obria, no anava fi. Les bonificacions en coronar el port i a l’arribada eren un caramel i Pogacar accelerava de nou, amb Landa a roda, per deixar Porte enrere.

Es toquen

Roglic i Pogacar van estar a punt d’anar a terra en l’esprint per coronar davant i esgarrapar uns segons de bonificació (5 i 2, amb els 8 per a Hirschi) i llançar-se cap avall. El més jove salvava la caiguda mentre el veterà (1989) li estenia el braç disculpant-se en lloc d’atacar –no seria el primer a aprofitar la confusió, com ara Quintana guanyant el Giro llançant-se en un descens amb neu mentre tothom es pensava que s’havia neutralitzat.

Yates perdia un minut i els favorits tenien Hirschi a 17 segons, amb Roglic líder virtual i Bernal segon a 15 segons els darrers quilòmetres, els últims 8 després del descens, planers. El grup de Porte, Uran o Quintana arribaria a 11 segons. I un tercer amb Yates, López o Valverde, a 54.