Sí, haver-la feta una vegada em dona més tranquil·litat, encara que sempre hi ha nervis. Hi ha coses que puc preveure més, tot i que té la seva complicació: estar sol tants dies fa que sigui complexa. El coneixement que tinc de la passada edició em dona seguretat.

La posició és complicat de dir perquè és una regata molt oberta i hi pot haver imprevistos que no pots controlar. Una referencia molt bona són els dies que vaig trigar la passada edició, que van ser 108 dies. Estaria bé millorar aquest temps i, a partir d’aquí, si pots acabar tan endavant com sigui possible, doncs endavant.

És un vaixell que ha provat que és sòlid, però un vaixell que fa voltes al mon el renoves contínuament. Hi ha elements que no són ni molt menys originals. S’han d’anar canviant perquè siguin fiables. Els dissenys d’ara no són els que hi havia aleshores. Per si mateix, el vaixell és més lent, però, pel que fa a fiabilitat, saps que és prou sòlid.

No només el conec bé per la navegació, sinó també amb tot el que ha estat preparar-lo. Amb tot el que fas en el muntatge del vaixell també s’aprèn molt, perquè conec pràcticament qualsevol racó de la nau i també conec qualsevol peça que hi ha. I això és un punt positiu per poder resoldre incidències que poden ocórrer durant la regata.

Per això és important conèixer tot el vaixell. No només hi ha les veles: hi ha una part mecànica, una d’hidràulica, una d’elèctrica, i ho has de conèixer tot. Quan hi ha una tripulació, cadascú s’encarrega d’un aspecte del vaixell, però quan navegues sol, ho has de conèixer tot, has de saber una mica de tot.

Sí, un dels aspectes interessants és que portem a terme una sèrie de projectes científics que estudien la problemàtica que hi ha, avui dia, amb els oceans, la contaminació i el que passa amb el canvi climàtic. Podem nodrir de dades interessants els científics, perquè passem per zones que no són gaire concorregudes. Portem un sensor que mesura la salinitat del mar, un col·lector de plàncton, que és un indicador de la salut dels oceans, i unes balises que llançarem a l’oceà per fer un seguiment dels corrents. És el missatge que volem donar; a banda de fer la competició, col·laborem amb el coneixement que serveix per cuidar dels nostres mars i oceans.

És l’esport que m’agrada, que practico des de fa molts anys, que trobo apassionant. Per mi, no hi ha res més impressionant que participar en una Vendée Globe. És una competició que ho té tot: és una aventura, els vaixells són màquines increïbles i els llocs per on passes no tenen comparació.

La preparació és important, i també l’experiència. La preparació física la pots fer entrenant amb el vaixell si fas sortides de navegació que poden ser de diversos dies, a banda de les sessions de gimnàs. En la preparació psicològica, alguns fan alguna cosa molt específica, però, en el meu cas, és un coneixement del que ja has fet abans i de conèixer-te tu mateix. En una regata que dura cent dies, hi ha moments fàcils i difícils i has de saber gestionar-los, saber estar amb els peus a terra, en aquest cas amb els peus al vaixell, i ser conscient que has d’acabar i que has d’estar motivat perquè tot surti bé.

És la regata en si mateixa. És una regata en solitari que dura cent dies, en què estàs tu sol. I no només és una competició durant el dia; és de dia i nit, i això vol dir que, durant dia i nit, ets el responsable que el vaixell funcioni i no passi res, t’has d’encarregar de quina és la ruta, has de mirar que el vaixell vagi ràpid perquè estàs competint... Això, al cap de dies i setmanes, és molt esgotador. No tenir ni un moment per desconnectar. Això realment és dur, alhora que molt apassionant.

El sentiment de solitud és difícil de tenir perquè és una competició que la gent segueix des de casa i estàs comunicat, has d’anar explicant el que et passa, envies vídeos, també parles amb el teu equip si ho necessites... Sí que és veritat que estàs sol al vaixell i, segons quines maniobres fas, trobes a faltar la gent. Sí que hi ha moments que ets dins el mar, desprès de tants dies, i et pots trobar molt sol en un entorn molt salvatge. No és una regata de solitud, sinó d’estar sol en la competició.

Realment són molts. En una regata de volta al món, 33 vaixells són moltíssims i això és un indicador de l’èxit i de la força que té aquesta modalitat a l’Estat francès. En la regata, que és com la bandera de la volta al món amb tripulació i que és molt important, tenen 6 o 7 vaixells. Imagina 33 vaixells i en solitari. És perquè a l’Estat francès realment hi ha una afició increïble i un seguiment molt fort, tant de públic, com de patrocinadors i d’indústria nàutica.