El Giro no ha trigat a causar les seves dues víctimes més il·lustres, l’anglès Simon Yates (Mitchelton) i el gal·lès Geraint Thomas (Ineos), principals favorits a les apostes. Els britànics van cedir més de quatre i dotze minuts, respectivament, camí de l’Etna. Thomas va caure en la sortida neutralitzada per culpa d’un bidó i es va fer un fort cop a l’espatlla que li va acabar passant factura, mentre que Yates simplement va quedar clavat quan el grup de favorits va alleugerir el ritme a les primeres rampes del volcà. Hi va haver vençuts, però també vencedors. El primer, l’equatorià Jonathan Caicedo (EF), supervivent d’una llarga escapada i que va celebrar sota la pancarta la seva victòria més brillant. El segon, el jove portuguès João Almeida (Deceuninck), que es va defensar amb dents i ungles a les rampes de l’Etna i es va vestir de líder amb el mateix temps que Caicedo. Les centèsimes de la contrarellotge de dissabte van desempatar a favor d’Almeida, un talent que, a l’estil de Pogacar, pot explotar aquest any en una gran volta.

L’escapada formada ben d’hora gràcies a l’esforç del sicilià Visconti (Vini Zabù) va fer camí perquè cap equip va voler gastar forces. Ho va fer amb timidesa el Mitchelton primer, i quan es va acostar el gran final, ja sota la pluja, el Trek de l’incombustible Nibali. A les rampes de l’Etna Visconti va trencar el grup dels escapats però Caicedo, més escalador, el va rematar. Al darrere els favorits, potser desconcertats pel drama de Thomas i Yates, van agafar-se les coses amb calma.

Els més valents van ser Vanhoucke (Lotto), Kelderman (Sunweb) i Castroviejo (Ineos), mentre que Pedrero (Movistar) pujava amb els millors sense aparent esforç. Les batusses entre Fuglsang (Astana), Nibali, Majka (Bora), Pozzovivo i Kruijswijk (Jumbo-Visma) van arribar en els darrers quatre quilòmetres. Arrancaven però també s’aturaven, fet que va afavorir els interessos de Caicedo al davant i d’Almeida al darrere. Les diferències entre ells van ser mínimes, però la sensació és que Nibali, a 55 segons del líder, torna a tenir una oportunitat d’or per guanyar una gran volta si converteix el Giro en una cursa d’eliminació en què els teòrics favorits vagin caient un a un i sempre esperant que Almeida faci figa també a la muntanya perquè en la lluita contra el rellotge és imbatible per als escaladors.