E l cognom Geoghegan té en la cultura i la història celtes un llegat que ens condueix a un rei llegendari, Niall Noígíallach, del qual haurien descendit durant més de mil anys les famílies que encara el conserven. Hi ha hagut en la història recent alguns Geoghegan, sobretot d’Irlanda, ben coneguts, però qui ha agafat el relleu, inesperadament, ha estat un modest ciclista de 25 anys nascut prop de Londres que, contra tot pronòstic, ha esdevingut el vencedor del Giro d’Itàlia. Tao, com el coneixen els seus companys, no vol dir res més que Tom, el nom del seu pare, en gaèlic.

El ciclista va venir a viure amb només 18 anys a Girona per fer el salt al professionalisme per mitjà d’un altre cognom llegendari, no de la mitologia celta, sinó de la història del ciclisme, Merckx. El fill d’Eddy, Axel, va reconèixer el seu talent i el va fitxar pel modest Axeon Hagens Berman, on va protagonitzar grans exhibicions a la muntanya, com ara el duel en la volta a la Savoia contra un joveníssim Enric Mas. Amb la selecció britànica va ser sisè al Tour de l’Avenir, just al darrere d’un altre escalador desconegut, l’australià Jai Hindley, amb el qual es va jugar el Giro diumenge. Egan Bernal, amb 19 anys, va ser quart i el triomf va ser per a David Gaudu, eterna promesa del ciclisme francès.

Geoghegan Hart no ha viscut aquests darrers anys a Girona aliè a la realitat de la ciutat i el país. Ràpidament es va fer seguidor del Girona i va celebrar l’1-2 al Bernabéu a Twitter amb un expressiu “visca Catalunya”. El ciclista, de fet, va començar a fer esport jugant futbol a Hackney, i també en la natació, esport en què va participar en un equip de relleus que va creuar el canal de la Mànega. Quan va provar el ciclisme el seu talent per l’esport es va desbocar i la federació britànica ràpidament va trucar a la seva porta i el 2012, el mateix any en què els ciclistes britànics arrasaven en els Jocs Olímpics de Londres, ell va debutar en un campionat del món júnior.

El britànic no és el primer gironí que conquereix el Giro d’Itàlia. El 2012 el canadenc Ryder Hesjedal va prendre el Giro a Purito Rodríguez per només 16 segons en una edició que es va decidir, com aquesta, en una contrarellotge pels carrers de Milà. El de Hesjedal era un cas especial perquè era l’enveja de tot el pilot. Tenia també residència a Hawaii per quan arribava el mal temps.

Tot i que molts ciclistes han triat aquests darrers anys destins com Andorra –molta muntanya i pocs impostos– o la Costa del Sol, per assegurar-se un clima molt més benigne, Girona encara continua sent un punt central per als més joves, sobretot per als que venen de fora d’Europa. El mateix Hindley, el gran rival de Geoghegan, també hi està instal·lat amb alguns companys del seu equip, el Sunweb, com ara Chris Hamilton. Dues de les grans figures del poderós Jumbo-Visma, el nord-americà Sepp Juss i el neozelandès George Bennett, es troben sovint per entrenar-se, tot i que el primer viu a Puigcerdà i el segon a Girona ciutat.

Per al vencedor del Giro ara s’obre un nou món, tot i que assenyala que ell és el mateix de sempre, un jove a qui li agrada sobretot el que fa i que mai de la vida s’hauria imaginat dominar una gran volta de tres setmanes. D’entrada, haurà de decidir què fa amb l’oferta de renovació de l’Ineos, un equip en què aquests darrers anys ha estat un escuder fidel sobretot de Geraint Thomas. El següent pas després de guanyar un Giro és assaltar el Tour, però Bernal, el mateix Thomas i Carapaz també tenen aquest desig.