L’esport català es rebel·la i presenta un recurs al TSJC
El sector de l’esport no es conforma davant les mesures adoptades pel govern de Catalunya de salut pública per reduir la propagació del coronavirus, i que inclouen la suspensió de totes les competicions esportives no professionals a Catalunya i també el tancament de les instal·lacions. És per aquest motiu que la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha anunciat aquest matí que ha presentat un recurs davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La UFEC té molt clar que la pràctica esportiva a Catalunya és segura perquè tant els clubs com les federacions han fet una inversió i els percentatges de contagi són molt baixos. La taxa esportiva de contagi de l’estat espanyol és del 0,28 per cent. “El sector ja va aconseguir al juliol l’aixecament de mesures similars i ara se sent amb més força perquè té dades de les quals no disposava en aquell moment”, reflexiona Gerard Esteva, el president de la UFEC, que contextualitza la gravetat de la situació limit: “Hem rebut moltes trucades informatives de clubs preguntant com s’aplica un concurs de creditors”.
“El tancament dels clubs i l’aturada de les competicions tenen efectes devastadors des del punt de vista econòmic i de sector. Es perdran llocs de treball i moltes empreses tancaran en una veritable alarma social en el món de l’esport. Ara s’accentua l’efecte”, assegura Esteva, que espera que el govern de la Generalitat reflexioni i pregui mesures més selectives. “Som salut, som esport, som una solució per a la Covid-19 perquè apliquem protocols. Som part de la solució i no part del problema”. La UFEC defensa la traçabilitat –tothom que va a un centre queda registrat–de l’esport regulat en els clubs i la seguretat dels espais, en contraposició amb la dispersió no regulada que es genera ara.
Esteva ha puntualitzat que malgrat que altres països europees han pres recentment mesures similars, en el seus casos han rebut ajuts econòmics i a Catalunya “estem a la intempèrie”. Dels 1.000 milions que va reclamar el sector, prossegueix Esteva, de moment només n’ha rebut 10.
