CLÀUDIA GALICIA
CICLISTA I ESQUIADORA DE MUNTANYA
“Tancar el cercle és maco”
“Ho he fet tan bé com he pogut, mirant de transmetre que és molt important gaudir l’esport i que es pot compaginar amb els estudis i la feina. I estic molt feliç d’haver-ho fet”
“Seguiré fent esport, m’encanta. Hi seguiré vinculada, molt més tranquil·la”
L’anunci
“No ho volia dir fins al final de mes i es va filtrar”, reconeix Clàudia Galícia respecte de l’anunci de la seva retirada. La decisió l’havia presa i la volia anunciar coincidint amb un reportatge que està rodant en què apareixen els seus patrocinadors. Una nota de premsa de la Titan Desert mentre es feia la cerimònia del podi ho va precipitar: “Estava en l’entrega i ho van dir a TV3. Però ja està”, reconeix l’osonenca.
Em quedo amb com he madurat i millorat com a persona. En trec una gran lliçó per a tota la vida
Clàudia Galícia (Torelló, 1986) ha posat fi a la seva carrera esportiva al màxim nivell amb un inapel·lable triomf en la Titan Desert, la cursa que la va donar a conèixer el 2013 i que li obria les portes del món professional. I tot gràcies a un sorteig que tenia la inscripció en la cursa per etapes del Marroc com a premi, per a l’aparelladora i ja llavors triatleta osonenca, que enllaçava dues victòries al desert (2013 i 14) per obrir un palmarès amb la plata europea (2017) i el cinquè lloc en el mundial (2019) de marató en BTT, el colofó. L’any passat, va guanyar dos ors en esquí de muntanya (acumula 20 podis en la ISMF), en la copa del món i en el mundial esprint, a més de cinc títols estatals entre els dos esports.
Com va la nova vida?
Feia temps que em rodava pel cap. L’esport m’ha agradat molt, però tinc ganes de viure intensament la meva carrera personal i professional. En set anys, he fet moltes coses que mai no havia imaginat, però ja en tinc prou.
Es retira en la Titan Desert, que és la cursa en què es dona a conèixer, almenys personalment quan la vam veure guanyar la primera etapa aquell 2013 i no sabíem ni qui era.
[Riu] Sí, tancar el cercle és maco. I, de fet, per això hi he anat aquest any, perquè hi vaig estar fa set anys i sempre havia pensat que volia acomiadar-me en un molt bon moment de forma i molt satisfeta. I així ha estat: m’he trobat bé i he fet bons resultats. Estic molt contenta.
Fer compatible l’esquí de muntanya amb la BTT, amb temporades d’hivern i d’estiu que coincidien o estaven separades per una sola setmana, ha estat un dels seus majors èxits?
No ha estat gens fàcil, però m’ha agradat. Ha suposat un aprenentatge molt fort, ha estat molt intens i estic molt contenta d’haver-ho fet. I haver-ho patit alhora.
Amb què es queda?
És complicat dir un moment. Són set anys d’experiències i seria injust quedar-me amb els resultats, perquè he viscut coses molt maques en l’aspecte personal. Evidentment, amb els campionats del món i el podi en el campionat d’Europa de ciclisme. La Titan, les curses en què he aconseguit ser a dalt de tot en l’àmbit internacional... Amb el temps, els resultats s’esborren i em quedo amb les experiències, la gent que he conegut i com he madurat i millorat com a persona. En trec una gran lliçó per a tota la vida.
S’ha convertit en una referència de l’esport femení al país, en dues disciplines. S’ha sentit pressionada? I reconeguda?
Quan passen els anys i vas sentint que molta gent t’ho agraeix i et dona suport, sí que et sents reconeguda. La pressió hi és; crec que l’he portada bé aquests últims anys i molts cops, sortir en una cursa com a favorita no és gens fàcil de gestionar. Tampoc pel que fa a patrocinadors, que sempre hi has d’estar. Però ho he fet tan bé com he pogut, mirant de transmetre a totes les noies i la gent jove que puja que és molt important gaudir l’esport, que també es pot compaginar amb els estudis i la feina. I estic molt feliç d’haver-ho fet.
Creu que li ha mancat la presència en uns Jocs Olímpics? En un moment de la seva trajectòria, hi va apostar molt fort, passant-se a la disciplina de l’XCO, que li era desconeguda.
No és una assignatura pendent, però evidentment ser-hi per a qualsevol esportista és un somni. L’esquí de muntanya no és olímpic i en bicicleta l’única disciplina que hi ha és la que em costa més. Hi vaig començar a apostar més fort aquest últim any, però entre que vaig passar per la sala d’operacions i la Covid-19, va quedar una mica tallat. I era un objectiu complicat, sent realistes. No em queda cap recança: he aconseguit coses molt maques, que mai no hauria imaginat, i he gaudit molt.
Ara queda molt lluny, però la lesió, fracturar-se un dit, és la que li marca la temporada.
Vaig començar-la molt bé a Grècia, amb una cursa internacional de nivell, i en l’Andalusia Bike Race, que encara n’hi havia més i anava primera. Trencar-me el dit, haver-me d’operar i tot el tema que ja llavors va venir (la pandèmia) va fer que fos una temporada molt i molt diferent, però, com tothom i en tots els sectors, m’he hagut d’adaptar. Amb totes les circumstàncies que hi ha hagut aquest 2020, estic molt feliç d’haver pogut tancar no només la temporada, sinó un cicle tal com ho he fet.
L’esport segur que no el deixa.
Seguiré fent-ne; m’encanta. Sí que tinc molt clar que vull gaudir de la muntanya d’una altra manera. Darrerament, els entrenaments em costaven, sobretot psicològicament. Necessito fer esport per gaudir amb la meva gent. I sí que hi seguiré vinculada: tinc projectes en ment i propostes que m’han fet quan sabien quina era la meva idea. Ho aniré comunicant i ho aniré fent. Segur que hi seguiré vinculada, però després de fer un pas al costat i no haver de ser la favorita i la pressió que comporta. Faré coses, però amb una vida molt més tranquil·la.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,21 novembre 2024