Deu anys després, el Barça i el Kiel es retroben en una gran final de la Champions al Lanxess Arena de Colònia (20.30 h per Esport 3). El 2010, el títol va ser per a un conjunt germànic (36-34) liderat per Filip Jícha, autor d’onze gols i que avui és l’encarregat de dirigir l’equip zebra des de la banqueta. En aquell equip vencedor també hi jugava un joveníssim Aron Pálmarsson que ara vesteix de blaugrana.

El 2010 ja queda lluny i els dos últims precedents entre els dos gegants de l’handbol europeu, del mes de novembre i en la fase de grups de la Champions en vigor, han afavorit els interessos del conjunt de Xavi Pascual tant al Wonderino Arena (26-32) com al Palau Blaugrana (29-25). En tot cas, el tècnic barceloní té clar que en aquest punt del curs els precedents no serveixen per a res: “Quan jugues una final de Champions no hi ha referències que valguin. Està clar que aquest any els hem guanyat dos partits, però res més. Crec que tenen jugadors extraordinaris, un porter [Niklas Landin] que ara probablement sigui el millor del món, i el millor jugador del món [Sander Sagosen] segons molta gent, però nosaltres tenim molt bon equip i podem plantar-los cara i poder guanyar.” En aquest sentit, el Barça va exhibir en la semifinal contra el PSG (37-32) el joc coral i de vertigen que el caracteritza i tindrà més fons d’armari que el campió de la Bundesliga, que a més de la baixa de llarga durada de Nikola Bylic no pot comptar amb Pavel Horak i Magnus Landin, positius per Covid-19. Tot i això, Pascual tampoc es refia pel fet que el Kiel estigui molt més cansat per haver jugat una pròrroga contra el Veszprém (36-35). “Si tirem d’hemeroteques, podem comprovar que els equips que juguen pròrroga acaben guanyant la Champions. Esperem que aquest cop no sigui així”, remata el tècnic blaugrana.

El Barça, amb nou títols en tretze finals, i el Kiel, amb tres de set, són dos dels clubs més llorejats de l’handbol continental, i els que més vegades s’han classificat per al format de final a quatre de Colònia. El Barça hi juga per vuitena vegada i el Kiel, que no hi accedia des del 2016, l’últim amb participació alemanya, ho fa per setè cop.