La solució d’urgència que ha trobat la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) per salvar la temporada de pista coberta i muntar-la al Palau Sant Jordi, amb el suport obligat de l’Ajuntament de Barcelona, és valorat molt positivament per la gran majoria dels atletes. “Primer de tot s’ha d’agrair a la federació que hagi trobat la solució i que s’hagin mantingut les competicions, essencials per l’atletisme. El fet que sigui al Sant Jordi, un lloc memorable on es va disputar el mundial del 1995, també és un punt de motivació”, remarca el velocista internacional en 400 m Pau Fradera (Barcelona, 1987), en la seva doble condició de president de la comissió d’atletes de la FCA i d’entrenador.

Òbviament, l’antiga pista coberta del Sant Jordi no reuneix les condicions ideals del flamant pavelló permanent de Sabadell, l’únic a Catalunya i ara convertit en un hospital de campanya per la Covid-19 en desús. En tot cas, Fradera considera que s’ha d’aplaudir la iniciativa de la FCA. “Encara que no sigui igual que a Sabadell, ens n’hem d’alegrar i la solució trobada és una bona notícia”, sentencia. I fa la següent valoració tècnica: “La pista és del 1995 i ja té més de 25 anys. Com que és desmuntable i pel fet d’haver anat amb una mica de pressa per les circumstàncies, es nota que no està cimentada del tot com la de Sabadell. És una pista flotant en tota la corda. Quan estava muntada a Vilafranca del Penedès [del 1996 al 2010] ja m’hi trobava i és qüestió d’adaptar-s’hi. En canvi, pels saltadors, el fet que sigui flotant els afavoreix i el cap de setmana, tot i ser l’estrena, ja s’hi han fet bones marques. La part central és bastant ràpida, tot i que vaig observar que estava una mica bufada.” Amb la intenció de millorar les condicions en les pròximes competicions, Fradera ha obert un fil a Twitter en què fa referència als protocols d’entrada i a la zona d’escalfament.

La jove Sara Gallego (Barcelona, 2000), plusmarquista catalana en 400 m indoor i que des de l’inici de la seva carrera ha pogut gaudir de la magnífica instal·lació de Sabadell, també valora positivament la solució trobada: “Hem d’estar agraïts i contents. Després de tants anys, jo estava molt acostumada a Sabadell. Aquí les corbes són més tancades, però competir en una pista com la del mundial al Sant Jordi també fa molta il·lusió. Sabent d’on veníem, tampoc ens queixarem perquè si no hauríem de competir a l’aire lliure o anar fora de Catalunya.”