El Sant Jordi aprova amb bona nota en l’estrena

La solució d’urgència que ha tro­bat la Fede­ració Cata­lana d’Atle­tisme (FCA) per sal­var la tem­po­rada de pista coberta i mun­tar-la al Palau Sant Jordi, amb el suport obli­gat de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, és valo­rat molt posi­ti­va­ment per la gran majo­ria dels atle­tes. “Pri­mer de tot s’ha d’agrair a la fede­ració que hagi tro­bat la solució i que s’hagin man­tin­gut les com­pe­ti­ci­ons, essen­ci­als per l’atle­tisme. El fet que sigui al Sant Jordi, un lloc memo­ra­ble on es va dis­pu­tar el mun­dial del 1995, també és un punt de moti­vació”, remarca el velo­cista inter­na­ci­o­nal en 400 m Pau Fra­dera (Bar­ce­lona, 1987), en la seva doble con­dició de pre­si­dent de la comissió d’atle­tes de la FCA i d’entre­na­dor.

Òbvi­a­ment, l’antiga pista coberta del Sant Jordi no reu­neix les con­di­ci­ons ide­als del fla­mant pavelló per­ma­nent de Saba­dell, l’únic a Cata­lu­nya i ara con­ver­tit en un hos­pi­tal de cam­pa­nya per la Covid-19 en desús. En tot cas, Fra­dera con­si­dera que s’ha d’aplau­dir la ini­ci­a­tiva de la FCA. “Encara que no sigui igual que a Saba­dell, ens n’hem d’ale­grar i la solució tro­bada és una bona notícia”, sen­ten­cia. I fa la següent valo­ració tècnica: “La pista és del 1995 i ja té més de 25 anys. Com que és des­mun­ta­ble i pel fet d’haver anat amb una mica de pressa per les cir­cumstàncies, es nota que no està cimen­tada del tot com la de Saba­dell. És una pista flo­tant en tota la corda. Quan estava mun­tada a Vila­franca del Penedès [del 1996 al 2010] ja m’hi tro­bava i és qüestió d’adap­tar-s’hi. En canvi, pels sal­ta­dors, el fet que sigui flo­tant els afa­vo­reix i el cap de set­mana, tot i ser l’estrena, ja s’hi han fet bones mar­ques. La part cen­tral és bas­tant ràpida, tot i que vaig obser­var que estava una mica bufada.” Amb la intenció de millo­rar les con­di­ci­ons en les pròximes com­pe­ti­ci­ons, Fra­dera ha obert un fil a Twit­ter en què fa referència als pro­to­cols d’entrada i a la zona d’escal­fa­ment.

La jove Sara Gallego (Bar­ce­lona, 2000), plus­mar­quista cata­lana en 400 m indoor i que des de l’inici de la seva car­rera ha pogut gau­dir de la magnífica ins­tal·lació de Saba­dell, també valora posi­ti­va­ment la solució tro­bada: “Hem d’estar agraïts i con­tents. Després de tants anys, jo estava molt acos­tu­mada a Saba­dell. Aquí les cor­bes són més tan­ca­des, però com­pe­tir en una pista com la del mun­dial al Sant Jordi també fa molta il·lusió. Sabent d’on veníem, tam­poc ens quei­xa­rem perquè si no hauríem de com­pe­tir a l’aire lliure o anar fora de Cata­lu­nya.”