Pàdel

Separació de poder

Les tres últimes parelles números 1 del WPT a la fi d’any s’han desfet

Vuit dels onze títols del circuit 2020, amb participació catalana

Sainz i Triay posen fi a cinc anys juntes al capdamunt, com abans van fer Marrero amb Salazar i amb Ortega

Diuen que el pàdel és un esport en què el teu com­pany o com­pa­nya sem­pre és el que falla. O sigui, que hi ha un des­gast pro­vo­cat pel dia a dia i les com­pe­ti­ci­ons que acaba pro­vo­cant molts can­vis de pare­lla. Els tretze anys que van aguan­tar junts els argen­tins Fer­nando Belas­te­guin i Juan Martín Díaz i en què van ser números 1 del pàdel mun­dial són una de les excep­ci­ons que con­fir­men la regla. Els bons resul­tats són el millor antídot con­tra les sepa­ra­ci­ons, tot i que si mirem els dar­rers tres anys del cir­cuit femení no garan­tei­xen abso­lu­ta­ment res. Les tres pare­lles de noies pri­me­res del rànquing a finals d’any de les tres últi­mes tem­po­ra­des s’han des­fet. Marta Mar­rero i Ale Sala­zar el 2018; Marta Mar­rero i Marta Ortega el 2019, tot i que enguany, a mig curs, s’han tor­nat a ajun­tar, i ara fa pocs dies, van anun­ciar que par­tien peres la cata­lana Lucía Sainz i la menor­quina Gemma Triay. Una llàstima en una pare­lla amb cinc anys d’anti­gui­tat que havia arri­bat al zenit amb una embran­zida de final de curs espec­ta­cu­lar. Sis finals segui­des i cinc títols, inclòs el mas­ter final ava­len el tre­ball de Sainz i Triay, que l’any pas­sat quan les coses no fun­ci­o­na­ven van fer un cop de cap i van mar­xar ple­ga­des a viure a Madrid a ini­ciar un nou pro­jecte amb el tècnic argentí Rodrigo Ovide. En total, tan­quen un període de cinc anys amb dotze títols. Sainz es va can­viar de cos­tat i va pas­sar del revés a la dreta, tot un sacri­fici, per apro­fi­tar el poten­cial de totes dues en una meta­mor­fosi com­pli­cada. De fet la bar­ce­lo­nina va jugar la final del màster final del 2014 jugant al revés al cos­tat de la madri­le­nya Marta Ortega.

Cap de les dues ha rela­tat públi­ca­ment el motiu del canvi. És el modus ope­randi habi­tual. De retruc, la sepa­ració trenca l’altra gran pare­lla amb par­ti­ci­pació cata­lana. La reu­senca Ari Sanc­hez i la madri­le­nya Ale Sala­zar, cam­pi­o­nes de tres tor­ne­jos enguany i ven­ce­do­res del màster final del 2019, tam­poc no con­ti­nuen jun­tes després de dos anys i de vuit títols en total. Sala­zar unirà les seves for­ces amb Triay en una pare­lla que es pre­veu explo­siva. Sainz jugarà amb la jove Bea González, una juga­dora d’una gran potència i poten­cial i Ari Sánchez tindrà a la seva dreta la ràpida extre­me­nya Paula Jose­maría i faran una pare­lla molt jove i amb recor­re­gut en un cir­cuit cada cop més enre­ves­sat que s’ha tor­nat molt atrac­tiu perquè hi ha mol­tes pare­lles amb aspi­ra­ci­ons.

Sainz-Triay
Lucía Sainz va intenta r sense èxit ser professional del tennis i va gaudir d’una beca als EUA. El 2009 es va iniciar en el pàdel al RC Polo, jugant amb la veterana Eva Gayoso, tota una institució en el pàdel català. El 2015 es va unir a Gemma Triay, una altra extennista.
12
títols
han guanyat juntes Sainz i Triay des que es van estrenar el 2017 (2). El 2018 en van aconseguir 4 i van optar al número 1, però el 2019, només un.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.