‘God save the queen’
Adam Yates lidera un triplet històric de l’Ineos en l’edició número cent de la Volta, que acaba a Barcelona amb una brillant victòria de De Gendt
El Movistar ataca sense complexos, però Valverde no fa patir els britànics
L’edició cent de la Volta a Catalunya no només passarà a la història per aquest aniversari sonat. L’Ineos, hereu del ja temible Sky, va completar una gesta mai vista en l’era del World Tour, ni tan sols en el seu propi equip: tres ciclistes amb els mateixos colors al podi. L’anglès Adam Yates, l’australià Richie Porte i el gal·lès Geraint Thomas. En la Volta això no ho aconseguia ningú des del 1960, amb el Ferrys de Poblet i Pérez Francés primer i segon, acompanyats del seu gregari Emilio Cruz. Una tradició, això sí, es va mantenir, l’idil·li de Thomas de Gendt (Lotto Soudal) amb Catalunya. El belga va celebrar a Montjuïc el seu cinquè triomf en la Volta i ho va fer en solitari. No només va ser el més fort d’una escapada de més de 30 corredors, sinó que també va ser el més llest a l’hora d’aprofitar-se de l’esforç d’un rival directe, Mohoric, rendit en la sisena i última pujada al castell quan ho tenia tot a favor.
L’Ineos, com sol fer gairebé sempre, va controlar bé la situació en una etapa curta i perillosa per la duresa de les rampes a Montjuïc. Els britànics van deixar anar al davant un munt de corredors, però cap de perillós per a la general. El Movistar, com sempre jugant a la desesperada, va col·locar Samitier, Cataldo i Soler –molt millor ahir el de Vilanova– per preparar un futur moviment de Valverde, que aspirava a retallar com a mínim els 14 o els 18 segons en la general de Thomas i Porte i evitar el triplet. Però amb l’escapada al davant, que va arribar a Barcelona amb més de 4 minuts a favor, ja no hi hauria bonificacions.
Les dues curses
La batalla de Barcelona es va presentar en dos fronts. Al davant, la trentena d’escapats a la recerca de la glòria i, al darrere, el tren de l’Ineos mirant de minar la moral de la competència, amb Castroviejo i Dennis marcant el ritme. De Gendt tenia pressa i no va esperar. Quan va veure que la carretera s’enfilava en la primera pujada al castell, va marxar en solitari mentre el grup quedava trencat en mil bocins. Mohoric, hàbil i ràpid en el descens, va començar la seva pròpia persecució en solitari fins que va atrapar el belga. Era una aliança imbatible. Tot i això, Marc Soler, empès per una gentada mai vista en un esdeveniment esportiu aquests mesos, va atacar en la tercera pujada esperant que altres ciclistes s’animessin a una persecució amb possibilitats, però el nou grup d’aspirants, una dotzena, va resultar ingovernable.
En el grup dels favorits, el Movistar, tot s’ha de dir, no es va resignar a la seva sort i a tres voltes del final va treure tota la cavalleria. Pedrero i Verona van canviar el ritme i en la volta següent ho va fer Enric Mas. Cataldo i Samitier també van donar-ho tot i en la darrera volta Marc Soler es va despenjar del grup de davant per esperar el presumpte atac de Valverde, però Yates, Porte i Thomas –ja sense companys– es van enganxar amb una facilitat esbalaïdora al murcià, que amb 40 anys (això sí) continua donant algunes lliçons a alguns joves molt més conformistes de mena. L’Ineos, abans, havia fet treballar Carapaz, tot un vencedor del Giro i segon en la Vuelta del 2020.
A davant, és clar, hi faltava el cop de teatre final de De Gendt, que en les voltes anteriors havia perdut terreny en els descensos respecte a Mohoric, que l’havia esperat fins a tres vegades. Greu error. En l’última rampa del castell, el belga va serrar les dents i va deixar enrere l’eslovè, que va quedar absolutament clavat mentre veia el seu rival volar cap a la victòria.
Amb el triomf d’ahir, De Gendt va fer capicua. Es va imposar en la primera etapa a Calella el 2019 i ho va fer en l’última del 2021. Adam Yates també recordava perfectament la Volta del 2019. Va ser segon, a només 14 segons de Miguel Ángel López, tot un disgust del qual ahir es va refer definitivament.
PROTAGONISTES
