Cop d’efecte inesperat

Gran inici

El campió només va neces­si­tar 51 segons per col­pe­jar l’aspi­rant. Mar­ce­nio va recu­pe­rar una pilota i amb la defensa verd-i-blanca exces­si­va­ment oberta va con­nec­tar un xut amb la punta del peu que es va colar pel mig de la por­te­ria defen­sada per Guitta. L’Spor­ting va repli­car amb dues rema­ta­des d’Alex Mer­lim que van fer inter­ve­nir Dídac Plana. Però les opor­tu­ni­tats més clares van ser nova­ment per al Barça, amb dos con­tra­a­tacs: un el va frus­trar el por­ter bra­si­ler després d’una bona tran­sició entre Coelho i Adolfo, i l’altre va aca­bar amb dos xuts al pal després d’una incursió d’Esquer­dinha, en què Coelho tam­poc va poder treure pro­fit del rebot. Amb 4 fal­tes en 8 minuts, l’arbi­tratge tenia sota con­trol els exces­sos defen­sius del con­junt por­tuguès. A Nuno Dias no li agra­dava el que veia sobre el ter­reny de joc i no va tar­dar a dema­nar temps mort. Amb el resul­tat en con­tra, l’Spor­ting tenia difi­cul­tats per allar­gar les pos­ses­si­ons i el Barça por­tava molt perill en les tran­si­ci­ons. Adolfo no va tro­bar espais davant la presència de Guitta i poc després Esquer­dinha va tor­nar a topar amb el pal en un cop de cap fruit d’una gran assistència del por­ter mares­menc. L’equip blau­grana havia fet mèrits per arri­bar al des­cans amb un resul­tat més ampli i el premi li va arri­bar en el minut 17. En un altre con­tra­a­tac, Daniel Shi­raishi va assis­tir Xim­binha, que va rema­tar per baix i ajus­tat al pal per superar la sor­tida de Guitta. El pri­mer assalt de la final aca­bava amb clar domini blau­grana (2-0).

L’Spor­ting va fer un pas enda­vant després de la represa. Amb una pressió més alta, va pas­sar a pren­dre el con­trol del par­tit, però el Barça va estar a punt de mar­car el ter­cer en un con­tra­a­tac d’Adolfo, que entre Guitta i el pal van evi­tar que la pilota entrés al fons de la xarxa. En cinc minuts, però, la final va fer un gir de 180 graus. Després d’una recu­pe­ració, Tomás Paço va ser­vir al jove pivot Zicky, que, lliure de marca, va reta­llar diferències (25’). Sense temps per refer-se del cop, Erick (27’) va mar­car el segon. El Barça estava con­tra les cor­des i ni el temps mort dema­nat per Andreu Plaza va ser­vir per can­viar el pano­rama. João Matos (30’) va con­nec­tar un xut de falta, que entre Dídac i la bar­rera es va esmu­nyir fins a dins de la por­te­ria. L’Spor­ting havia estat capaç de cul­mi­nar la remun­tada en 5 minuts. Amb el vent a favor, l’equip por­tuguès sem­blava arri­bar més fresc i cla­ri­vi­dent al tram final. A 3:58 per al desen­llaç, Plaza es va jugar la carta del por­ter juga­dor, però en una pèrdua de pilota Pany Varela (36’) va mar­car el quart. Ferrão, molt ben defen­sat durant tota la final, va aparèixer per obrir la porta de l’espe­rança blau­grana (37’), però no hi va haver temps per forçar l’empat.