Gran inici

El campió només va necessitar 51 segons per colpejar l’aspirant. Marcenio va recuperar una pilota i amb la defensa verd-i-blanca excessivament oberta va connectar un xut amb la punta del peu que es va colar pel mig de la porteria defensada per Guitta. L’Sporting va replicar amb dues rematades d’Alex Merlim que van fer intervenir Dídac Plana. Però les oportunitats més clares van ser novament per al Barça, amb dos contraatacs: un el va frustrar el porter brasiler després d’una bona transició entre Coelho i Adolfo, i l’altre va acabar amb dos xuts al pal després d’una incursió d’Esquerdinha, en què Coelho tampoc va poder treure profit del rebot. Amb 4 faltes en 8 minuts, l’arbitratge tenia sota control els excessos defensius del conjunt portuguès. A Nuno Dias no li agradava el que veia sobre el terreny de joc i no va tardar a demanar temps mort. Amb el resultat en contra, l’Sporting tenia dificultats per allargar les possessions i el Barça portava molt perill en les transicions. Adolfo no va trobar espais davant la presència de Guitta i poc després Esquerdinha va tornar a topar amb el pal en un cop de cap fruit d’una gran assistència del porter maresmenc. L’equip blaugrana havia fet mèrits per arribar al descans amb un resultat més ampli i el premi li va arribar en el minut 17. En un altre contraatac, Daniel Shiraishi va assistir Ximbinha, que va rematar per baix i ajustat al pal per superar la sortida de Guitta. El primer assalt de la final acabava amb clar domini blaugrana (2-0).

L’Sporting va fer un pas endavant després de la represa. Amb una pressió més alta, va passar a prendre el control del partit, però el Barça va estar a punt de marcar el tercer en un contraatac d’Adolfo, que entre Guitta i el pal van evitar que la pilota entrés al fons de la xarxa. En cinc minuts, però, la final va fer un gir de 180 graus. Després d’una recuperació, Tomás Paço va servir al jove pivot Zicky, que, lliure de marca, va retallar diferències (25’). Sense temps per refer-se del cop, Erick (27’) va marcar el segon. El Barça estava contra les cordes i ni el temps mort demanat per Andreu Plaza va servir per canviar el panorama. João Matos (30’) va connectar un xut de falta, que entre Dídac i la barrera es va esmunyir fins a dins de la porteria. L’Sporting havia estat capaç de culminar la remuntada en 5 minuts. Amb el vent a favor, l’equip portuguès semblava arribar més fresc i clarivident al tram final. A 3:58 per al desenllaç, Plaza es va jugar la carta del porter jugador, però en una pèrdua de pilota Pany Varela (36’) va marcar el quart. Ferrão, molt ben defensat durant tota la final, va aparèixer per obrir la porta de l’esperança blaugrana (37’), però no hi va haver temps per forçar l’empat.