Jornada rodona

La jornada va començar amb la plusmarca de Redondo, millorant en 14 centímetres el rècord de Berta Castells (Torredembarra, 1984), que el 2016 s’havia convertit en la primera llançadora catalana i espanyola a trencar la barrera dels 70 metres. Castells, en les files del València, el subcampió, també va fer un bon paper a la Nucia, acreditant la seva millor marca de l’any (68,11 m). L’actuació del Barça va ser memorable, ja que va assolir el triomf en tretze de les vint proves del programa i no va deixar cap possibilitat de remuntada al seus rivals. En el full de resultats blaugrana va brillar amb llum pròpia l’estrella de l’equip, la veneçolana Yulimar Rojas, que per un dia va deixar el triple salt per volar fins a 7,27 m en llargada. Tot i el vent excessiu (2,7 m/s), va acreditar el registre més valuós de la jornada. A més de Redondo, també van fer rècords de la competició Aauri Lorena Bokesa en 400 m (51.95) i els dos relleus de 4x100 m (43.89) i 4x400 m (3:34.67). “Em va fer molt feliç. Anava veient que la jornada transcorria i no baixàvem del primer lloc. Hi va haver moltes primeres posicions i bones marques, com la de Yulimar, que és d’un altre món. Va sortir un dia rodó. És una fita molt important i il·lusionant per a la secció d’atletisme”, remarca Redondo, que exerceix de capitana i defensa els colors del Barça des de l’octubre del 2005.

El trajecte olímpic

Redondo diu amb la boca petita que no és tan lluny de guanyar-se una plaça per als Jocs. Per aconseguir la mínima olímpica (72,50 m) encara li falta una mica, però la via del rànquing de punts sembla a hores d’ara més factible. Per a Tòquio hi ha 32 places en martell i, segons els seus càlculs, ocupa al voltant de la 38a posició i encara li resten el míting de Madrid i el campionat d’Espanya, on podria assolir els punts necessaris per segellar el bitllet olímpic. A punt de fer 33 anys, la gavanenca ha adquirit un grau de maduresa i experiència que s’està traduint en els millors resultats de la seva carrera. També hi ha ajudat un llarg període sense lesions. El 2020, amb la mort del seu entrenador de sempre, Llorenç Cassi, va ser un any emocionalment complicat. Però amb tots els coneixements adquirits i l’aportació de l’actual preparador, Luis Lizaso, ha trobat la combinació perfecta per continuar creixent al CAR de Sant Cugat.