Jor­nada rodona

La jor­nada va començar amb la plus­marca de Redondo, millo­rant en 14 centímetres el rècord de Berta Cas­tells (Tor­re­dem­barra, 1984), que el 2016 s’havia con­ver­tit en la pri­mera llançadora cata­lana i espa­nyola a tren­car la bar­rera dels 70 metres. Cas­tells, en les files del València, el sub­campió, també va fer un bon paper a la Nucia, acre­di­tant la seva millor marca de l’any (68,11 m). L’actu­ació del Barça va ser memo­ra­ble, ja que va asso­lir el tri­omf en tretze de les vint pro­ves del pro­grama i no va dei­xar cap pos­si­bi­li­tat de remun­tada al seus rivals. En el full de resul­tats blau­grana va bri­llar amb llum pròpia l’estre­lla de l’equip, la veneçolana Yuli­mar Rojas, que per un dia va dei­xar el tri­ple salt per volar fins a 7,27 m en llar­gada. Tot i el vent exces­siu (2,7 m/s), va acre­di­tar el regis­tre més valuós de la jor­nada. A més de Redondo, també van fer rècords de la com­pe­tició Aauri Lorena Bokesa en 400 m (51.95) i els dos relleus de 4x100 m (43.89) i 4x400 m (3:34.67). “Em va fer molt feliç. Anava veient que la jor­nada trans­cor­ria i no baixàvem del pri­mer lloc. Hi va haver mol­tes pri­me­res posi­ci­ons i bones mar­ques, com la de Yuli­mar, que és d’un altre món. Va sor­tir un dia rodó. És una fita molt impor­tant i il·lusi­o­nant per a la secció d’atle­tisme”, remarca Redondo, que exer­ceix de capi­tana i defensa els colors del Barça des de l’octu­bre del 2005.

El tra­jecte olímpic

Redondo diu amb la boca petita que no és tan lluny de gua­nyar-se una plaça per als Jocs. Per acon­se­guir la mínima olímpica (72,50 m) encara li falta una mica, però la via del rànquing de punts sem­bla a hores d’ara més fac­ti­ble. Per a Tòquio hi ha 32 pla­ces en mar­tell i, segons els seus càlculs, ocupa al vol­tant de la 38a posició i encara li res­ten el míting de Madrid i el cam­pi­o­nat d’Espa­nya, on podria asso­lir els punts neces­sa­ris per sege­llar el bit­llet olímpic. A punt de fer 33 anys, la gava­nenca ha adqui­rit un grau de madu­resa i experiència que s’està tra­duint en els millors resul­tats de la seva car­rera. També hi ha aju­dat un llarg període sense lesi­ons. El 2020, amb la mort del seu entre­na­dor de sem­pre, Llo­renç Cassi, va ser un any emo­ci­o­nal­ment com­pli­cat. Però amb tots els conei­xe­ments adqui­rits i l’apor­tació de l’actual pre­pa­ra­dor, Luis Lizaso, ha tro­bat la com­bi­nació per­fecta per con­ti­nuar crei­xent al CAR de Sant Cugat.