El Deceuninck-Quick Step és l’únic equip que s’ha guanyat els últims anys un sobrenom que genera enveja i admiració, the wolf pack, la bandada dels llops. Passen les temporades, canvien els corredors, els pressupostos i fins i tot els objectius però sempre roman un esperit combatiu i de col·lectivitat indestructible. Aquest Tour n’és un nou exemple concretat en la figura de Mark Cavendish, que va fitxar per l’equip quan molts el veien com un ciclista mig jubilat i un esprintador sense possibilitats (36 anys) en el ciclisme més voraç de la darrera dècada per la irrupció constant de noves figures mundials.

Cavendish, llançat ahir pels seus companys en una harmonia perfecta en el quilòmetre final, no només va guanyar el seu tercer esprint en el Tour del 2021, sinó que ja suma 33 victòries, a una del rècord d’Eddy Merckx, que podria caure aquest mateix anys, possiblement a París el dia final. Cavendish i els seus companys van començar a guanyar l’etapa diumenge en la duríssima jornada alpina amb final a Tignes. Van fer un esforç èpic perquè el velocista de l’illa de Man no arribés fora de control, com va passar amb altres esprintadors, sobretot Merlier i Démare. Ho van celebrar com una victòria. És l’esperit de la bandada.

L’etapa va estar sempre sota control malgrat una petita escapada i l’aparició del vent en els darrers quilòmetres. Porte i Thomas van caure exemplificant que aquest és un Tour per oblidar per a l’Ineos però la resta de favorits van mantenir-se atents als canvis de ritme final. En la llarga recta de Valence Alaphilippe, Asgreen i sobretot Morkov van exercir de locomotora i Cavendish només va haver de rematar tot i l’esforç d’un supertalent com Van Aert, que enganxat a la roda del britànic no va ser capaç de superar-lo.