Està tot pactat i falta la signatura. És qüestió de dies. Pràcticament des del novembre que l’acord és tancat, però amb la dimissió de Josep Maria Bartomeu i la transició de la nova directiva pel mig tot s’ha allargat. En principi haig de renovar per tres temporades.

De les tretze temporades que he estat a primera divisió no recordo una lliga tan igualada i tan dura. Gairebé a cada partit hem hagut de patir un suplici per guanyar-lo i hem cedit molts més punts que els dos cursos anteriors, des que vaig tornar al Barça. La lliga ha estat molt més igualada pel fet de venir de la pandèmia, de la falta de públic i d’un calendari molt comprimit, amb competicions encara pendents del curs anterior.

Sincerament, sí. Els mesos de gener i febrer van ser un tram de temporada en què semblava que no sortíssim del pavelló. Anàvem de casa a l’entrenament, de l’entrenament a casa, i de casa al partit. I quan no tocava viatjar, tocava entrenar, i mentalment va ser molt dur perquè amb prou feines teníem temps per descansar. I segurament a l’inici del play-off ,quan perdem el primer partit contra l’Inter, tots ens veiem pràcticament a fora, sobretot tenint en compte que ens havia guanyat les dues finals anteriors. Va ser un cim molt alt i el fet d’haver-lo escalat fins a dalt de tot se’ns ha fet encara més llarg i dur. La part positiva és que el final ha estat feliç, perquè si no, encara que teníem la plaça de la Champions assegurada, hauria estat un cop molt dur.

El mèrit és de tots i tant la Champions a l’octubre com la lliga d’ara és tot l’equip qui guanya. Tots hem d’estar molt bé, tant els que hem tingut més protagonisme com els que menys, perquè es tracta d’un esport d’equip, encara que les individualitats hi tinguin molt a dir. Al final el col·lectiu i la pinya de l’equip és qui guanya els títols. La part més maca de l’esport col·lectiu i amb la qualitat del nostre equip és que en un partit pot aparèixer un jugador, i en el següent un altre, i això ens dona tranquil·litat quan les coses es posen lletges.

Sí, sobretot per la regularitat. He jugat molts partits, totes les finals i crec que durant la lliga he estat molt regular. Al final per un porter el més difícil és aconseguir mantenir un bon nivell i una garantia que aporti seguretat a la porteria. Ha estat molt bon any, tot i que hi ha coses a millorar i en alguns moments puntuals doncs segurament no he tingut el nivell d’aquest final de temporada. En el còmput global, en els 50 i tants de partits que he jugat, crec que he ofert un gran rendiment.

Molt, perquè sense aficionats a les grades molts partits eren molt descafeïnats. Gràcies a la seva presència i a la seva empenta hem pogut fer el que hem fet perquè en totes les eliminatòries, i sobretot a la final, hem passat per moments complicats. I el fet de tenir aquesta energia extra per part dels Dracs, que són els directors de l’orquestra al Palau, ha fet que en les situacions més delicades tinguéssim l’empenta que ens feia falta. La celebració va ser un èxtasi total, l’alliberament, perquè tot s’havia acabat i ja érem campions.

Un 7,5 o un 8. La temporada ha estat molt bona. Si valorem només el curs en si només hem guanyat la lliga perquè la Champions de l’octubre i la copa del Rei del novembre pertanyien a l’anterior. Però tot i així hem estat en tres finals més, que és la nostra obligació. Un cop a la final, a partit únic, és un món a part.

Les tres finals van ser completament diferents. La primera, la copa d’Espanya contra l’Inter, sí que van ser molt superiors a nosaltres i segurament el nivell de l’equip quant a intensitat i competitivitat va ser inferior al que havia de ser. La segona, en la supercopa, també contra l’Inter, va ser molt igualada. A mi em van expulsar al minut 10 per unes mans fora de l’àrea, però l’equip va continuar competint. Va sortir l’Óscar, el porter del filial, i va fer un partidàs. Ens vam mantenir vius i vam tenir possibilitats fins al final. La que sí que vam llançar va ser la Champions de Zadar. En la primera part vam ser molt superiors i dominàvem l’Sporting per 2-0, però a la segona segur que ens van pesar les dues finals perdudes anteriorment quan ens van marcar el 2-1. Vam desaparèixer del partit en cinc minuts i amb el 3-2 ja va ser molt difícil remar contra corrent. Ho vam analitzar en el seu moment i segur que ens servirà per al futur.

El conec des de fa més de tretze anys, és el que em vam fer debutar a primera divisió a Guadalajara quan tenia 17 anys i és el que em va fer tornar al Barça després d’una llarga trajectòria de cessions. Per tot això li tinc una estima especial i sempre li estaré agraït per la confiança que m’ha donat, i pel tracte tant esportiu com personal.

El club ha apostat per un tècnic molt consolidat i consagrat, l’entrenador que va fer història amb l’Inter Movistar guanyant cinc lligues seguides i dues Champions. Evidentment que és un entrenador de primer nivell, perquè el Barça sempre es fixa en els millors i segur que aportarà la seva idea i el seu pla per continuar guanyant títols. Li donem la benvinguda i intentarem aprendre’n i seguir el camí que ens proposi per aconseguir els objectius que volem tots.