Ric­hard Carapz (1993) és el campió olímpic de la prova de fons amb la seva victòria en soli­tari en una cursa duríssima, de 234 quilòmetres i 4.865 metres de des­ni­vell al vol­tant del Mont Fuji. L’equa­torià de l’Ineos, ter­cer al Tour, és el segon meda­llista olímpic del seu país després del mar­xa­dor Jef­fer­son Pérez, or i plata a Atlanta i a Pequín. Tadej Poga­car i Wout van Aert han gua­nyat la meda­lla de plata i de bronze després d’un espec­ta­cu­lar i afer­ris­sat esprint que ha neces­si­tat uns minuts per resol­dre qui era el segon, final­ment per al belga.

El campió dels dos dar­rers Tour, a 38 quilòmetres, ha fet un atac al qual el seu com­pany a l’UAE Bran­don McNulty (EUA) i el cana­denc Mic­hael Woods els seguien, atents. Van Aert, Bet­tiol, Fulg­sang, Uran, Kwi­atkowski, Adam Yates, Gaudu, Mollema i Cara­paz han estat atents en entrar al tall que sem­blava deci­siu i, ales­ho­res, començava una altra cursa. Abans, Val­verde havia patit una dava­llada al Fuji San­roku –el murcià enllaçaria amb el grup després, i Remco Eve­ne­poel havia estat el pro­ta­go­nista d’un dels múlti­ples intents.

McNulty i Cara­paz han obert forat a menys de 25 quilòmetres a la resta dels tretze homes, tots de dife­rents selec­ci­ons. La presència de Wout van Aert al dar­rere feia estar la resta de per­se­gui­dors alerta, fet que per­me­tia els dos homes del davant superar el mig minut de marge a 16 quilòmetres.

Van Aert tot sol ha reduït la diferència i ha dei­xat els per­se­gui­dors a tocar dels esca­pats en l’entrada al cir­cuit final, just quan Ric­hard Cara­paz ha pogut dei­xar enrere McNulty. Woods, Uran i Mollema supera­ven el nord-ame­ricà amb Cara­paz en soli­tari a 3 quilòmetres i amb mig minut de coixí men­tre dar­rere el grup anava per­dent uni­tats.