Richard Carapaz (1993) ja té un espai reservat en la història dels Jocs Olímpics, del ciclisme i del seu país, Equador. El corredor de l’Ineos, que avui fa una setmana va acabar tercer a la general del Tour de França, és el campió olímpic de la prova de ciclisme en ruta després de la victòria en solitari en una cursa duríssima, de 234 quilòmetres i 4.865 metres de desnivell al voltant del Mont Fuji. Carapaz relleva el belga Greg Van Avermaet en el palmarès de la cursa als Jocs, que no ha tingut mai un vencedor del mateix país des que la modalitat s’obria als corredors professionals, a Atlanta. Carapaz és també el primer corredor que puja al podi de les tres grans voltes –va guanyar el Giro el 2019 amb el Movistar i va ser segon a la Vuelta el 2020 i tercer al darrer Tour amb l’Ineos– i és campió olímpic; unes setmanes després de guanyar el Tour de Suïssa. Una medalla, la d’or, que el converteix en el segon esportista de l’Equador a pujar al podi en uns Jocs després de del marxador Jefferson Pérez, or i plata a Atlanta i a Pequín (20 km).

“Sabíem que hi havia un quilòmetre i mig que era molt dur, era més que atacar, seguir. Crec que McNulty venia amb el ganxo, simplement he continuat i he arribat”, explicava el corredor format al Lizarte navarrès sobre el desenllaç de la cursa, amb el moment clau a 5,9 quilòmetres. Tadej Pogacar a 38 quilòmetres va fer una atac que el seu company a l’UAE Brandon McNulty (EUA) i el canadenc Michael Woods podien seguir, atents. Abans, Valverde havia tingut una davallada al Fuji Sanroku –el murcià enllaçaria amb el grup després–, i Remco Evenepoel havia estat el protagonista d’un dels múltiples intents que s’anaven succeint.

Van Aert, Bettiol, Fulgsang, Uran, Kwiatkowski, Adam Yates, Gaudu, Mollema i Carapaz arribarien a contactar amb els del davant, que formarien un grup de tretze en què s’obriria una altra sèrie d’intents amb més o menys fortuna perquè al ser tots de seleccions diferents no hi havia estratègies sinó mesures de força i oportunitats segons el lloc per on es passava. McNulty i Carapaz van obrir forat a menys de 25 quilòmetres i els esforços de Wout van Aert permetrien als perseguidors atrapar el nord-americà a tres quilòmetres.