Mireia Bel­monte torna a som­riure. Torna a veure la llum. Ni les per­sis­tents molèsties a l’espat­lla, ni la falta de com­pe­tició han impe­dit que la millor neda­dora cata­lana de la història s’hagi gua­nyat la plaça per a la final dels 400 m estils, la pri­mera prova que afron­tava en els Jocs de Tòquio, els quarts de la seva car­rera espor­tiva. La il·lusió, el sacri­fici i la per­sistència han tin­gut premi, i el talent i la seva capa­ci­tat com­pe­ti­tiva han tor­nat a aparèixer en el moment oportú per dis­cu­tir les pla­ces d’honor a les neda­do­res més com­ple­tes del cir­cuit inter­na­ci­o­nal al cen­tre aquàtic de la capi­tal nipona.

Sense conèixer el resul­tat de la final –es nedava la mati­nada pas­sada, a les 4.12 h–, Bel­monte va ofe­rir molt bones sen­sa­ci­ons en les eli­mi­natòries. Va pren­dre la sor­tida des del car­rer 3, al cos­tat de la seva eterna rival i recor­dista mun­dial, l’hon­ga­resa Katinka Hosszu. Com és habi­tual, la cata­lana va plan­te­jar la prova en pro­gressió, de menys a més. Va cobrir el par­cial de papa­llona en setè lloc (1:03.20). Després de l’esquena ja havia avançat a la cin­quena posició (2:14.36). En la braça ja era quarta (3:33.28). I amb uns 100 metres de crol espec­ta­cu­lars va pro­gres­sar fins al ter­cer lloc, superant Hosszu en el tram final. Amb un regis­tre de 4:35.88, Bel­monte només es va veure superada per la nord-ame­ri­cana Emma Weyant (4:33.55) i la britànica Aimee Will­mott (4:35.28). El ter­cer millor regis­tre va ser per a la japo­nesa Yui Ohashi, la gua­nya­dora de la segona sèrie (4:35.71), men­tre que Hosszu afron­tava la final amb la setena marca de les eli­mi­natòries (4:36.01). “No m’ho espe­rava. La veri­tat, ha estat una sor­presa molt bona, i a veure com surt la final, però m’he tro­bat bas­tant bé nedant”, adme­tia la bada­lo­nina, que havia asso­lit la meda­lla de bronze en aquesta prova en els Jocs de Rio. Bel­monte va arri­bar a Tòquio sense haver cer­ti­fi­cat la marca mínima en 400 m estils –havia fet la mínima B–, però ben segur que els res­pon­sa­bles tècnics van veure que, atès el rànquing mun­dial del curs, hi havia una porta oberta per acce­dir a la final. El seu millor regis­tre del curs eren els 4:39.37 acon­se­guits a mit­jan juny a Roma. Segur que el fet d’haver nedat una final reforçarà les aspi­ra­ci­ons de Bel­monte en la resta del seu pro­grama a Tòquio, amb els 1.500 m (dilluns), els 800 m (dijous) i el relleu de 4x100 m estils (diven­dres).