La selecció espa­nyola, amb les joves cata­la­nes Laura Bech­dejú (2000), Marina González (2002) i Alba Petisco (2003) i la madri­le­nya Roxana Popa (1997), va sig­nar un dotzè lloc de dotze par­ti­ci­pants en la qua­li­fi­cació per equips dels Jocs de Tòquio. Amb 157,128 punts, el con­junt esta­tal va que­dar lluny dels 162,662, el regis­tre que va obte­nir el quar­tet del Japó per colar-se entre els vuit fina­lis­tes. Feia 17 anys, des dels Jocs d’Ate­nes 2004, que la fede­ració espa­nyola no era capaç de clas­si­fi­car el seu equip femení per a una con­tesa olímpica. El fet d’arri­bar a Tòquio en si mateix ja era un èxit. Si, a això, s’hi afe­geix la joven­tut del quar­tet espa­nyol, amb 20 anys de mit­jana, sense cap experiència olímpica i encara amb molt camí per recórrer, l’actu­ació de l’equip va ser prou regu­lar i con­sis­tent. De fet, la selecció de Lucía Gui­sado ja va evi­den­ciar els seus pro­gres­sos en la pri­mera rotació amb uns exer­ci­cis de terra amb sèries acrobàtiques molt tre­ba­lla­des i core­o­gra­fies molt atrac­ti­ves.

Popa va fer valer el fet de tenir més bagatge en com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals i amb el 21è lloc en la clas­si­fi­cació indi­vi­dual (54,099) es va gua­nyar una plaça per a la final del con­curs com­plet. Bech­dejú va ocu­par el 53è lloc (51,199); Petisco, el 57è (50,598), i González, el 63è (49,498).

Les gim­nas­tes cata­la­nes, que van poder com­plir el somni de com­pe­tir en uns Jocs, valo­ra­ven la seva actu­ació a través de les xar­xes. “Hem llui­tat fins al final i sem­pre amb el cap ben alt”, va piu­lar Bech­dejú. I es va con­ju­rar per a futu­res cites olímpi­ques, amb referència a París 2024: “Tòquio mar­carà un abans i un després. No ens vèieu en uns Jocs i ara ens veu­reu en tots.” González, que va come­tre una errada en les asimètri­ques, va ser més crítica: “Sen­ti­ments agre­dolços. Hem tre­ba­llat moltíssim i hi hem posat tota la nos­tra ener­gia. No hem pogut clas­si­fi­car l’equip per a la final, tot i que hem millo­rat la nos­tra pun­tu­ació. No he fet el meu millor exer­cici, però sabem què s’ha de fer per millo­rar. Con­ti­nuar tre­ba­llant. Totes qua­tre debutàvem en uns Jocs i les sen­sa­ci­ons són molt bones. Hem fet equip i l’hem man­tin­gut fins al final.” L’experiència a Tòquio, doncs, ha de ser una rampa d’enlai­ra­ment per a tres joves gim­nas­tes amb vista a futu­res com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals, i més tenint en compte que el nou cicle olímpic serà de només tres anys.