El rega­tista bar­ce­loní Jordi Xam­mar, meda­lla de bronze en el 470 a Tòquio 2020 al cos­tat del gallec Nicolás Rodríguez, ha reco­ne­gut por­tar “molts anys amb aquest objec­tiu al cap” i haver vis­cut “els últims cinc anys obses­si­o­nat lite­ral­ment amb els Jocs Olímpics”. “Això se m’ha fet molt llarg, i en aquests Jocs m’he ado­nat que quan hi vas com a clar can­di­dat a meda­lla la pressió és bru­tal; una cosa ini­ma­gi­na­ble. Jo anava pen­sant que la meva experiència de Rio (12è) em ser­vi­ria i ho ha fet ben poc. La pressió que se sent allí és una cosa inex­pli­ca­ble”, ha afir­mat Xam­mar, que no amaga que l’objec­tiu era la meda­lla i el seu temor era haver-se que­dat a les por­tes: “Gai­rebé ens era igual que fos de plata o de bronze. El que vam voler evi­tar costés el que costés era ser quarts. Si la diferència entre ser bronze i plata és mínima, ser bronze i quart és màxima, i ho vam tenir clar”.