La Vuelta comença de facto aquest dilluns amb la tercera etapa, de 202 quilòmetres amb un port de tercera –Manquillo, al 39,2– a l’inici per consolidar l’escapada i un altre per seleccionar el final –Bocos, al 182,8 amb bonificació–, inèdit en la cursa espanyola i que es puja en el sentit contrari al de la volta a Burgos de fa pocs dies: el Picón Blanco (1a) amb rampes que poden marcar les primeres diferències perquè arriben al 17 %. “No conec la pujada. Al final del dia, veuré si m’agrada”, diu Primoz Roglic, líder de la general gràcies a la seva victòria en la contrarellotge de dissabte i que, ahir, va passar la tarda de diumenge a l’oficina tot esperant el primer dels vuit finals d’etapa en alt. Com la majoria del pilot, menys els tres corredors de l’escapada, els que van caure a 4,2 del final –els Bora, amb Jordi Meeus, en van ser els més malparats– i els que es van veure perjudicats pel tall, com Adam Yates (Ineos). David de la Cruz (UAE), que entrava amb 1:11 per una avaria a 5 que l’obligava a canviar de bici.

El vencedor del primer esprint és Jasper Philipsen (Alpecin), que superava Fabio Jakobsen (Deceuninck) i Michael Matthews (BikeExchange) en una etapa llarguíssima i sense cap al·licient per les amples latituds castellanes. Diego Rubio (Burgos), Sergio Román Martín (Caja Rural) i Xabier Azparren (Euskaltel) van justificar les invitacions dels seus equips amb la fuga a les primeres de canvi, que el pilot mantenia sempre a ratlla i sense cap mena de desgast. Rubio aprofitava un dels múltiples canvis de direcció de 90 graus a poc més de 30 quilòmetres per acabar per deixar enrere els altres dos companys de fatigues, neutralitzats al cap de 3 quilòmetres i amb la diferència en un minut de 38 a 35 km.

L’espigat corredor de Navaluenga (Àvila) es veia engolit a Las Quintanillas, a 20,5 quilòmetres, i amb els Astana estirant el grup, a 3 per a l’esprint intermedi, en què Fabio Jakobsen (Deceuninck) era primer i Aranburu bonificava 2 segons i es quedava a 4 de Roglic en la general. La lluita per l’etapa començava llavors i els Alpecin eren els que arribaven amb el seu especialista més ben posicionat al final d’una recta d’1,5 quilòmetres.