El focus de la dele­gació cata­lana en els Jocs Paralímpics de Tòquio es va tras­lla­dar durant unes hores al cir­cuit inter­na­ci­o­nal de Fuji, on van arri­bar les dues pri­me­res ale­gries de la jor­nada amb la victòria del ciclista de Vila­de­cans Ser­gio Gar­rote (1979) en la con­tra­re­llotge de la classe Hand­biker 2 (H2) i el ter­cer lloc del bar­ce­loní Chris­tian Venge (1972), for­mant tàndem amb Noel Martín, també en con­tra­re­llotge. La sessió començava sobre rodes i aca­bava amb un altre èxit al cen­tre aquàtic de Tòquio, en què la neda­dora ter­ras­senca Sarai Gascón tam­poc va fallar en la seva cita amb el podi i va ocu­par la segona posició en els 100 m lliure S9 (1:02.77). Tot i que encara no es pot comp­ta­bi­lit­zar, també s’ha asse­gu­rat una meda­lla el palista d’Espar­re­guera Jordi Mora­les, que, amb l’andalús Álvaro Valera, va cer­ti­fi­car l’accés a les semi­fi­nals de dobles de ten­nis de taula després de vèncer Egipte (3-0) i, per tant, ja tenen com a mínim un lloc entre els tres pri­mers del tor­neig.

Gar­rote, que va tenir una lesió medul·lar el 2001 quan va caure en una obra, ha cul­mi­nat a Tòquio una car­rera far­cida d’èxits des que va apos­tar pel hand­bike (ciclisme impul­sat amb les mans). El ciclista del CC Sant Boi va pro­ta­go­nit­zar al cir­cuit de Fuji un altre capítol de la pugna amb l’italià Luca Maz­zone. En el mun­dial de Cas­cais del mes de juny, el català es va que­dar a 36 centèsimes del mallot iri­sat, que va gua­nyar el cor­re­dor transalpí, però en la seva estrena en la cita paralímpica la glòria va ser per a Gar­rote, que amb un regis­tre de 31:23.53 en els 16 km de la prova va superar per només 26 centèsimes el seu gran rival. “Ni en el millor dels som­nis podia ima­gi­nar acon­se­guir això aquí. Reco­nec que quan vaig veure el cir­cuit alguna cosa se’m va remoure per dins. És el ter­reny que més m’agrada. Soc esca­la­dor i m’agrada pujar, però no m’ho ima­gi­nava. Fa un mes i mig llui­tava pel mun­dial i no va poder ser, però aquí venia a res­ca­ba­lar-me de tot perquè això és el zenit, el final d’una feina, i més en aquesta prova reina, en la qual es coro­nen els més grans”, va sen­ten­ciar. Gar­rote, amb estu­dis de medi­cina i cri­mi­no­lo­gia, no va poder repri­mir les llàgri­mes i va dedi­car l’or a la seva família: “No hau­ria estat capaç d’acon­se­guir aquesta meda­lla ni aquest tri­omf sense ells.”

Si Gar­rote feia el seu debut paralímpic amb 42 anys, el bar­ce­loní Chris­tian Venge, de 47, sumava en el tàndem for­mant equip amb el pilot Noel Martín el seu sisè podi en cinc edi­ci­ons dels Jocs. Venge i Martín van cobrir els 32 km de con­tra­re­llotge en 42:52.12, a menys d’un minut dels gua­nya­dors, la pare­lla fran­cesa for­mada per Ale­xan­dre Llo­ve­ras i Coren­tin Erme­nault (41:54.02). En la con­tra­re­llotge H3, Israel Rider (Bar­ce­lona, 1971) es va clas­si­fi­car catorzè.