Fa dos anys en vaig fer set en un partit a la lliga txeca, però no és normal. Estic en bona forma però per fer sis gols en un partit t’ha d’entrar tot. No és normal. Els vaig buscar però també has de tenir sort. Espero, això sí, mantenir la ratxa.

Aquest partit d’entrada sempre és especial. És un derbi i els jugadors ho notem a la pista. Venim d’un tres de tres la temporada passada i això ens fa creure en la victòria.

El Barça, com sempre, té els millors jugadors del món. Han canviat cinc o sis jugadors però han arribat Pito i Ortiz, que també són figures mundials. A Velasco també el coneixem tots. Ho va guanyar tot amb l’Inter, té moltíssima experiència i encara serà un equip més fort.

De fet ell és una de les claus per les quals jo estic a Santa Coloma. Hi vaig parlar força abans de signar. Ara veig que em vol ajudar a ser millor jugador i tinc la voluntat d’aprendre al seu costat. No és només un entrenador, és una llegenda d’aquest esport. Per mi és una persona molt important perquè hi tinc molta confiança. Hi parlo sempre que puc.

Algunes coses sí. Abans sempre jugava d’ala o fins i tot de tancament. Quan vaig arribar Javi ja em va dir que volia que jugués més endavant, fins i tot com a pivot, més a prop de la porteria per fer més gols. Això era nou per mi, però no va ser mala idea. M’hi sento molt còmode i al mateix temps puc jugar d’ala, depenent de cada situació i cada partit.

Espero que no em vegin encara com un veterà [riu], potser d’aquí a dos anys... És veritat, però, que tenim un equip joveníssim i som tres o quatre més experimentats que intentem ajudar els companys.

Vam tenir una barreja de mala sort i manca d’experiència en alguns partits que vam perdre o empatar en els últims segons. És una de les coses de les quals hem d’aprendre aquesta temporada, perquè tenim qualitat per acabar entre els vuit primers.

Si donem per descomptat que Barça, Inter i El Pozo estaran a dalt, després hi ha un altre grapat d’equips boníssims. No em puc imaginar quins seran, però serà una batalla fins al final. En dos jornades ja hem vist que hi ha moltíssima igualtat.

Aquesta temporada tenim la sort que estan al nostre costat en els partits de casa, a diferència de l’any passat. Aquí l’afició és increïble i per això encara tenim més ganes de jugar bé i guanyar partits. Fer-los feliços és un al·licient més per nosaltres.

Uf, sí. La temporada passada vam jugar a casa en tres llocs diferents, que és una cosa que no havia vist mai. Ara ens podem entrenar cada dia al nostre pavelló, que tampoc ho podíem fer.

Llavors no hi havia equips de base i vaig començar jugant a futbol de davanter fins ben bé els 17 anys abans d’apuntar-me a futbol sala. L’esport va creixent i amb la selecció ja ens vam classificar per primer cop per a l’Eurocopa.