Fa dos anys en vaig fer set en un par­tit a la lliga txeca, però no és nor­mal. Estic en bona forma però per fer sis gols en un par­tit t’ha d’entrar tot. No és nor­mal. Els vaig bus­car però també has de tenir sort. Espero, això sí, man­te­nir la ratxa.

Aquest par­tit d’entrada sem­pre és espe­cial. És un derbi i els juga­dors ho notem a la pista. Venim d’un tres de tres la tem­po­rada pas­sada i això ens fa creure en la victòria.

El Barça, com sem­pre, té els millors juga­dors del món. Han can­viat cinc o sis juga­dors però han arri­bat Pito i Ortiz, que també són figu­res mun­di­als. A Velasco també el conei­xem tots. Ho va gua­nyar tot amb l’Inter, té moltíssima experiència i encara serà un equip més fort.

De fet ell és una de les claus per les quals jo estic a Santa Coloma. Hi vaig par­lar força abans de sig­nar. Ara veig que em vol aju­dar a ser millor juga­dor i tinc la volun­tat d’apren­dre al seu cos­tat. No és només un entre­na­dor, és una lle­genda d’aquest esport. Per mi és una per­sona molt impor­tant perquè hi tinc molta con­fiança. Hi parlo sem­pre que puc.

Algu­nes coses sí. Abans sem­pre jugava d’ala o fins i tot de tan­ca­ment. Quan vaig arri­bar Javi ja em va dir que volia que jugués més enda­vant, fins i tot com a pivot, més a prop de la por­te­ria per fer més gols. Això era nou per mi, però no va ser mala idea. M’hi sento molt còmode i al mateix temps puc jugar d’ala, depe­nent de cada situ­ació i cada par­tit.

Espero que no em vegin encara com un veterà [riu], pot­ser d’aquí a dos anys... És veri­tat, però, que tenim un equip joveníssim i som tres o qua­tre més expe­ri­men­tats que inten­tem aju­dar els com­panys.

Vam tenir una bar­reja de mala sort i manca d’experiència en alguns par­tits que vam per­dre o empa­tar en els últims segons. És una de les coses de les quals hem d’apren­dre aquesta tem­po­rada, perquè tenim qua­li­tat per aca­bar entre els vuit pri­mers.

Si donem per des­comp­tat que Barça, Inter i El Pozo esta­ran a dalt, després hi ha un altre gra­pat d’equips boníssims. No em puc ima­gi­nar quins seran, però serà una bata­lla fins al final. En dos jor­na­des ja hem vist que hi ha moltíssima igual­tat.

Aquesta tem­po­rada tenim la sort que estan al nos­tre cos­tat en els par­tits de casa, a diferència de l’any pas­sat. Aquí l’afició és increïble i per això encara tenim més ganes de jugar bé i gua­nyar par­tits. Fer-los feliços és un al·lici­ent més per nosal­tres.

Uf, sí. La tem­po­rada pas­sada vam jugar a casa en tres llocs dife­rents, que és una cosa que no havia vist mai. Ara ens podem entre­nar cada dia al nos­tre pavelló, que tam­poc ho podíem fer.

Lla­vors no hi havia equips de base i vaig començar jugant a fut­bol de davan­ter fins ben bé els 17 anys abans d’apun­tar-me a fut­bol sala. L’esport va crei­xent i amb la selecció ja ens vam clas­si­fi­car per pri­mer cop per a l’Euro­copa.