Les seves qualitats dins de la piscina es van posar de manifest des de molt jove, va guanyar el seu primer títol mundial paralímpic amb catorze anys, però els èxits aconseguits en el món de la natació adaptada han estat fruit de la seva perseverança, el seu dur treball, la seva competitivitat i la seva ambició. Sarai Gascón (Terrassa, 1992) es va iniciar en la natació fent cursets amb tres anys i quan va començar a competir amb nou va ser com un somni el fet de poder gaudir encara més de l’esport que tant li agradava. Des de l’inici els monitors i els tècnics van veure la seva qualitat, i ella hi va posar les ganes i la motivació. La seva discapacitat física –va néixer sense l’avantbraç esquerre– la situen en les categories S9, SB9 i SM9 de les competicions adaptades i paralímpiques. El seu gen competitiu es va posar de manifest molt aviat i va començar a superar dificultats i a aconseguir resultats. La seva entrega en els entrenaments diaris durant setmanes, mesos i anys, li permet aconseguir tota l’energia que després deixa sortir en les competicions, en la que des de fa temps gairebé sempre està lluitant per les primeres posicions i guanyant medalles i títols.

Sense ser-ne gaire conscient Sarai Gascón va donar a conèixer i va popularitzar, en certa manera i en certes èpoques d’alguns anys, la natació adaptada. Els seus èxits, els seus títols i les seves medalles van tenir repercussió mediàtica, i darrere seu altres nedadors i esportistes paralímpics que han anat destacant també han tingut el seu espai. La terrassenca va començar a ser un referent per als més joves que s’inicien en la natació adaptada, no tan sols pels seus resultats sinó majoritàriament pel seu treball i la seva constància. Ella reconeix que fa poc que se n’ha adonat, perquè els nedadors joves la volen saludar i fer preguntes sobre la seva experiència, i n’està molt orgullosa. Sarai Gascón és tota una referent molt propera i accessible, i no llunyana com la que ella va tenir quan era jove i que la va inspirar. La seva referent era la nedadora sud-africana Natalie Du Toit, a qui amb 17 anys li van amputar una cama per un accident. Va continuar nedant i l’any 2008 va aconseguir participar tant en els Jocs Olímpics com en els Paralímpics de Pequín.

Sarai Gascón competeix internacionalment des dels 10 anys, i es va situar en el mapa de la natació adaptada mundial amb només 14, quan en el campionat mundial adaptat de Durban (Sud-àfrica) de l’any 2006 va guanyar la medalla d’or en els 100 m braça i la de bronze en 200 m estils. Això va marcar un abans i un després en la seva carrera. La feina ben feta en els entrenaments donava resultats, i els resultats, ànims per continuar treballant fort, participar en més campionats i aconseguir nous i millors resultats. La terrassenca, de 29 anys, ja ha disputat en la seva carrera esportiva quatre Jocs Paralímpics, i en tots ha pujat al podi i ha tornat a casa amb una o diverses medalles. En total suma vuit medalles, amb sis de plata i dues de bronze, però el gran premi de la medalla d’or paralímpica se li ha resistit per ara. El seu objectiu és participar en els Jocs Paralímpics de París 2024.

El debut de Sarai Gascón en uns Jocs va ser a Pequín 2008, quan tenia setze anys, i va guanyar la medalla de plata en els 100 m braça (SB9). Després també va estar present en els Jocs de Londres 2012, en els de Rio de Janeiro 2016 i en els recents Jocs de Tòquio 2020, disputats aquest estiu passat. Les vuit medalles paralímpiques del seu palmarès les ha aconseguit en quatre proves diferents, els 100 m braça (SB9), els 100 m papallona (S9), els 100 m lliure (S9) i els 200 m estils (SM9), una bona mostra de la seva capacitat de buscar nous reptes any rere any. També ha aconseguit una bona collita de medalles en els mundials, amb 17, i europeus, amb 36, a banda dels nombrosos rècords catalans i estatals.

La trajectòria esportiva i els èxits li han portat reconeixements fora de la piscina i el Consell Superior d’Esports (CSD) estatal li va concedir l’any 2013 la medalla de plata al mèrit esportiu i dos anys després, el 2015, va ser guardonada amb la medalla d’or.