En els plan­te­ja­ments fun­da­ci­o­nals d’El9/L’Espor­tiu estava clara­ment espe­ci­fi­cat que la por­tada havia de tenir més fun­ci­ons que la mera­ment infor­ma­tiva. Les nos­tres por­ta­des havien de fugir dels tòpics, dels crits d’ànim, de les inter­jec­ci­ons... per arris­car a la recerca del mis­satge, de pro­vo­car alguna cosa més que una reacció primària. En defi­ni­tiva, que més que ser lle­gi­des, les por­ta­des havien de par­lar. És obvi que no ho hem acon­se­guit en les 7.228 edi­ci­ons impre­ses, però vint anys després són mol­tes les que merei­xen ser recor­da­des –mol­tes més que el tas­tet que pro­po­sem aquí– bé pel joc semàntic, per les dobles lec­tu­res en relació amb el con­text soci­o­polític del moment, per la iro­nia o el sar­casme, pel to crític o un punt foteta fins i tot, pel com­promís amb el país o, sim­ple­ment, perquè davant la gra­ve­tat de certs moments l’esport recula a un segon terme. És el cas del “Gua­nya­rem” que obre aquesta plana. Cor­res­pon al 24 de març del 2018, quan, en plena repressió con­tra l’inde­pen­den­tisme, el Suprem va empre­so­nar tot el govern català de l’1-0.

La presència de les espor­tis­tes en la pri­mera plana del diari ha estat un altre dels aspec­tes en què hem estat pio­ners i que ens pro­por­ci­ona més satis­facció. No pre­te­nem haver creat escola, perquè la neces­si­tat d’incor­po­rar la pers­pec­tiva de gènere a tots els àmbits de la soci­e­tat s’està impo­sant per pur sen­tit comú, però pel que fa al peri­o­disme espor­tiu aquesta capçalera en va pren­dre consciència ja fa molts anys. Igual com en el trac­ta­ment de l’esport paralímpic. Aquest 2021, la sèrie Sense Límits, d’entre­vis­tes a cata­lans de l’elit paralímpica pas­sada, pre­sent i futura, ha obert un nou camí.