En els plantejaments fundacionals d’El9/L’Esportiu estava clarament especificat que la portada havia de tenir més funcions que la merament informativa. Les nostres portades havien de fugir dels tòpics, dels crits d’ànim, de les interjeccions... per arriscar a la recerca del missatge, de provocar alguna cosa més que una reacció primària. En definitiva, que més que ser llegides, les portades havien de parlar. És obvi que no ho hem aconseguit en les 7.228 edicions impreses, però vint anys després són moltes les que mereixen ser recordades –moltes més que el tastet que proposem aquí– bé pel joc semàntic, per les dobles lectures en relació amb el context sociopolític del moment, per la ironia o el sarcasme, pel to crític o un punt foteta fins i tot, pel compromís amb el país o, simplement, perquè davant la gravetat de certs moments l’esport recula a un segon terme. És el cas del “Guanyarem” que obre aquesta plana. Correspon al 24 de març del 2018, quan, en plena repressió contra l’independentisme, el Suprem va empresonar tot el govern català de l’1-0.

La presència de les esportistes en la primera plana del diari ha estat un altre dels aspectes en què hem estat pioners i que ens proporciona més satisfacció. No pretenem haver creat escola, perquè la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits de la societat s’està imposant per pur sentit comú, però pel que fa al periodisme esportiu aquesta capçalera en va prendre consciència ja fa molts anys. Igual com en el tractament de l’esport paralímpic. Aquest 2021, la sèrie Sense Límits, d’entrevistes a catalans de l’elit paralímpica passada, present i futura, ha obert un nou camí.