L’esport que va començar a practicar de jove i que la va portar a disputar uns jocs olímpics no era conegut ni mediàtic, era el que es coneix com un esport minoritari i, encara més, només el practicaven les dones: la natació sincronitzada, com s’anomenava fa anys, o la natació artística, en l’actualitat. Anna Tarrés (Barcelona, 54 anys) el va situar en el context de l’esport català i estatal i, com a entrenadora, va aconseguir situar la selecció espanyola en els podis dels grans campionats i que fos reconeguda com una potència arreu del món. Va haver de treballar molt amb pocs recursos, i també lluitar i defensar el seu esport, minoritari i femení –ara comencen els homes–, per aconseguir reconeixement a través dels èxits i les medalles.

Els seus inicis al CN Kallípolis van encaminar una trajectòria molt destacada en aquest esport, primer com a nedadora i després com a entrenadora. Anna Tarrés i Mònica Antich van tenir l’honor de ser les primeres representants de l’estatal espanyol en uns jocs olímpics, ja que van formar el duet que va participar a Los Angeles 1984, la primera vegada que la natació sincronitzada formava part d’uns Jocs. Des de llavors moltes nedadores, la majoria catalanes, han pogut disputar uns jocs olímpics, força han aconseguit un diploma olímpic i algunes, una medalla.

La consciència que volia fer gran el seu esport es va implantar en ella molt aviat. Quan va fer el pas de sortir de l’aigua, on feia els exercicis, i passar al costat de la piscina on dirigia les nedadores, ho va començar a posar en pràctica. Els seus passos com a entrenadora la van portar a la selecció estatal com a ajudant i, després d’uns anys, des del 1997, assumint el càrrec principal de seleccionadora estatal. Va ser en la seva època que van arribar els grans èxits de la natació sincronitzada/artística i es van guanyar les 4 medalles olímpiques i les 52 medalles en total en els grans campionats, jocs olímpics, mundials i europeus.

La seva etapa de seleccionadora va estar estretament lligada a una altra figura catalana fonamental d’aquest esport, Gemma Mengual. L’entrenadora i la nedadora van fer un binomi espectacular pel que fa a resultats, aconseguint medalles tant en el solo, com en el duet o en l’equip.

El seu final com a seleccionadora estatal va arribar amb una destitució sobtada i molt polèmica l’any 2012 i unes acusacions dures sobre els seus mètodes i el tracte amb les nedadores. El seu camí com a tècnica no es va aturar, sinó que es va diversificar i va començar a assessorar equips com França, Ucraïna, el duet xinès, Israel o Grècia. La diversificació la va portar a la política i es va presentar en la llista de Junts per Catalunya en les eleccions del desembre del 2017. Va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya i s’hi va estar des del gener del 2018 fins al desembre del 2020. Aquí també va mostrar la seva manera de ser i de fer.