L’inici de curs va ser irregular. Vam començar a Itàlia amb resultats més discrets. Després vaig passar la covid i no vaig anar gaire fi. El triomf va ser una sorpresa. No sabia com em trobaria perquè feia temps que no competia i no sabia els rivals com estarien. Les sensacions al principi no van ser bones, però vaig plantar-me a la final amb molta força i em va sortir una cursa rodona en l’esprint.

Sí. Al final aquest és un esport que té diferents disciplines. Un esprint són tres minuts i una cursa individual, una hora i mitja. És com posar un maratonià a fer mil metres. Per això ara els meus resultats en les curses de fons no llueixen tant.

Sí. He treballant tot l’any per a aquest campionat. Les primeres curses són l’esprint i la vertical, les que em van més bé. A l’individual també espero anar bé perquè conec el terreny i la motivació i els ànims de la gent també m’ajudaran. Acabaré amb el relleu mixt, que és una nova prova per equips. M’agrada perquè és una prova que dona alegria a la competició. Tinc una bona companya, l’Ana Alonso.

En Kilian fa anys que no hi és i sense en Marc és veritat que he passat a ser el gran de l’equip. No és una cosa que em prengui gaire seriosament. Em continuo sentint igual de jove i seguiré així.

És una cosa que motiva, i la perspectiva de lluitar per una medalla olímpica és un objectiu que tinc al cap. És una fita ambiciosa però també molt maca. Això sempre, és clar, que hi hagi les ajudes corresponents de les federacions. Els Jocs són d’aquí a quatre anys. Queda molt i som un esport petit. És una aposta de futur que hem de fer tots plegats, no només els esportistes. A un objectiu com aquest s’han de dedicar 24 hores al dia els set dies de la setmana. Això implica que, si hi ha ajudes, es pot fer. No podem viure de l’aire.

L’esquí alpí sempre m’ha agradat i conec els d’aquí que hi van, però no coincidim mai per entrenar-nos.

No tinc gaires comentaris a fer al respecte. Bé, només una cosa m’agradaria dir. Si s’acaben fent no vull que siguin precisament com a Pequín.O sigui, que es facin amb neu artificial. Això segur.

Cada any les condicions canvien molt. Pot fer una nevada molt important al principi i podem tirar tota la temporada. A Font-romeu, on estic la major part de l’any, podem entrenar-nos molt bé fora pistes. A Boí, per a l’europeu, no n’hi haurà gaire, però potser tenim una sorpresa.

Si es fa un projecte de futur encarat als Jocs crec que s’han de preparar bé i fer estades a l’estiu a llocs amb neu i començar la pretemporada abans en llocs on també n’hi hagi. Ara anem al novembre dues o tres setmanes a Tignes, però potser hi haurem de passar més temps. I si no hi ha neu als Alps, caldrà buscar-la a fora.

No. Tinc moltes ganes de córrer. Després d’aquest europeu faré una aturada i començaré a preparar la temporada d’estiu perquè l’any passat no vaig poder córrer per un tema de lesions i m’agradaria fer-ho bé si el genoll dret aguanta la temporada completa. Amb vista al futur hauré de triar en algun moment en funció dels meus objectius i la meva situació personal. Sé que els dos esports no es poden fer a la vegada si es vol rendir a un alt nivell.

Com a esportista haig de mirar pels meus interessos i buscar les que em motivin i m’agradin més. Per exemple aquest any en faré dues o tres de la Federació d’Atletisme i dues o tres de la Fedme. La qüestió legal ja s’ho arreglaran entre ells.

Fa uns anys vam fer una expedició al Dhaulagiri VII amb membres de la FEEC i és una experiència que em va aportar molt en tots els sentits. Amb tot, ara mateix tinc ganes sobretot de dedicar-me a la competició. Això ho deixaré per a més endavant.

Sempre dic en broma que com que no podia fer esquí aquàtic a l’estany doncs n’anàvem a fer al Pirineu. Vaig començar fent atletisme amb el CN Banyoles, però a casa sempre hi havia hagut aquesta tradició pels esports de muntanya. Em van apuntar a esquí alpí per aprendre a baixar i després, és clar, a pujar fent l’esquí de muntanya.