“No m’agradarien uns Jocs amb neu artificial”

L’inici de curs va ser irre­gu­lar. Vam començar a Itàlia amb resul­tats més dis­crets. Després vaig pas­sar la covid i no vaig anar gaire fi. El tri­omf va ser una sor­presa. No sabia com em tro­ba­ria perquè feia temps que no com­pe­tia i no sabia els rivals com esta­rien. Les sen­sa­ci­ons al prin­cipi no van ser bones, però vaig plan­tar-me a la final amb molta força i em va sor­tir una cursa rodona en l’esprint.

Sí. Al final aquest és un esport que té dife­rents dis­ci­pli­nes. Un esprint són tres minuts i una cursa indi­vi­dual, una hora i mitja. És com posar un mara­tonià a fer mil metres. Per això ara els meus resul­tats en les cur­ses de fons no llu­ei­xen tant.

Sí. He tre­ba­llant tot l’any per a aquest cam­pi­o­nat. Les pri­me­res cur­ses són l’esprint i la ver­ti­cal, les que em van més bé. A l’indi­vi­dual també espero anar bé perquè conec el ter­reny i la moti­vació i els ànims de la gent també m’aju­da­ran. Aca­baré amb el relleu mixt, que és una nova prova per equips. M’agrada perquè és una prova que dona ale­gria a la com­pe­tició. Tinc una bona com­pa­nya, l’Ana Alonso.

En Kilian fa anys que no hi és i sense en Marc és veri­tat que he pas­sat a ser el gran de l’equip. No és una cosa que em pren­gui gaire seri­o­sa­ment. Em con­ti­nuo sen­tint igual de jove i seguiré així.

És una cosa que motiva, i la pers­pec­tiva de llui­tar per una meda­lla olímpica és un objec­tiu que tinc al cap. És una fita ambi­ci­osa però també molt maca. Això sem­pre, és clar, que hi hagi les aju­des cor­res­po­nents de les fede­ra­ci­ons. Els Jocs són d’aquí a qua­tre anys. Queda molt i som un esport petit. És una aposta de futur que hem de fer tots ple­gats, no només els espor­tis­tes. A un objec­tiu com aquest s’han de dedi­car 24 hores al dia els set dies de la set­mana. Això implica que, si hi ha aju­des, es pot fer. No podem viure de l’aire.

L’esquí alpí sem­pre m’ha agra­dat i conec els d’aquí que hi van, però no coin­ci­dim mai per entre­nar-nos.

No tinc gai­res comen­ta­ris a fer al res­pecte. Bé, només una cosa m’agra­da­ria dir. Si s’aca­ben fent no vull que siguin pre­ci­sa­ment com a Pequín.O sigui, que es facin amb neu arti­fi­cial. Això segur.

Cada any les con­di­ci­ons can­vien molt. Pot fer una nevada molt impor­tant al prin­cipi i podem tirar tota la tem­po­rada. A Font-romeu, on estic la major part de l’any, podem entre­nar-nos molt bé fora pis­tes. A Boí, per a l’euro­peu, no n’hi haurà gaire, però pot­ser tenim una sor­presa.

Si es fa un pro­jecte de futur enca­rat als Jocs crec que s’han de pre­pa­rar bé i fer esta­des a l’estiu a llocs amb neu i començar la pre­tem­po­rada abans en llocs on també n’hi hagi. Ara anem al novem­bre dues o tres set­ma­nes a Tig­nes, però pot­ser hi hau­rem de pas­sar més temps. I si no hi ha neu als Alps, caldrà bus­car-la a fora.

No. Tinc mol­tes ganes de córrer. Després d’aquest euro­peu faré una atu­rada i començaré a pre­pa­rar la tem­po­rada d’estiu perquè l’any pas­sat no vaig poder córrer per un tema de lesi­ons i m’agra­da­ria fer-ho bé si el genoll dret aguanta la tem­po­rada com­pleta. Amb vista al futur hauré de triar en algun moment en funció dels meus objec­tius i la meva situ­ació per­so­nal. Sé que els dos esports no es poden fer a la vegada si es vol ren­dir a un alt nivell.

Com a espor­tista haig de mirar pels meus interes­sos i bus­car les que em moti­vin i m’agra­din més. Per exem­ple aquest any en faré dues o tres de la Fede­ració d’Atle­tisme i dues o tres de la Fedme. La qüestió legal ja s’ho arre­gla­ran entre ells.

Fa uns anys vam fer una expe­dició al Dhau­la­giri VII amb mem­bres de la FEEC i és una experiència que em va apor­tar molt en tots els sen­tits. Amb tot, ara mateix tinc ganes sobre­tot de dedi­car-me a la com­pe­tició. Això ho dei­xaré per a més enda­vant.

Sem­pre dic en broma que com que no podia fer esquí aquàtic a l’estany doncs n’anàvem a fer al Piri­neu. Vaig començar fent atle­tisme amb el CN Banyo­les, però a casa sem­pre hi havia hagut aquesta tra­dició pels esports de mun­ta­nya. Em van apun­tar a esquí alpí per apren­dre a bai­xar i després, és clar, a pujar fent l’esquí de mun­ta­nya.