El president d’Aragó, Javier Lambán, ha iniciat una nova batalla dialèctica contra els plans del govern català en el projecte de candidatura olímpica pels Jocs d’Hivern del 2030. L’últim cavall de batalla en el conegut anticatalanisme de Lambán és el nomenament de l’esquiadora olímpica i presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Mònica Bosch, com a coordinadora de la candidatura. En un duríssim al·legat, Lambán no només acusa “els independentistes” de boicotejar definitivament la candidatura sinó que dona per fet que Aragó podria presentar una candidatura “tant o més potent que la de Catalunya” per als Jocs.

En un exercici de cinisme superlatiu hi afegeix paraules que fan difícil que el projecte pugui tirar endavant: “Sempre hem entès que aquesta era una candidatura d’Espanya liderada pel COE en igualtat de condicions, i mai hem supeditat l’interès general d’Espanya al manteniment d’ideologies caduques, de nacionalismes excloents que tan demolidores estan resultant en el conjunt de la Unió Europea.”

Lambán, amb tot, no es quedarà quiet i ja ha començat a moure cel i terra perquè Bosch caigui del vaixell abans de començar la seva tasca. El president admet que s’ha posat en contacte amb Pedro Sánchez i el màxim responsable del COE, Alejandro Blanco, perquè facin alguna cosa contra l’independentisme “intolerant i excloent” que, segons ell, “arruïna i boicoteja” un projecte que hauria de ser de “tot el Pirineu”.

“Aragó ha esgotat la seva paciència amb els independentistes”, emfatitza el dirigent aragonès en un comunicat enviat als mitjans. A més, qualifica d’“inacceptable” la decisió adoptada, i adverteix els responsables polítics de la Generalitat que “hauran de retre comptes” per haver incomplert, segons ell, de manera “flagrant” les condicions establertes pel COE.

Les proves olímpiques

Mònica Bosch, que ja va coordinar els treballs del primer projecte de la candidatura de Barcelona per al 2022, no ha amagat que el Pirineu català pot encabir totes les disciplines d’esquí dels Jocs i que Barcelona serà la ciutat de les modalitats de gel. Ho explicava en una entrevista publicada en aquest diari abans del seu nomenament: “En la primera fase, quan preparàvem una candidatura per al 2022 i ho liderava l’Ajuntament de Barcelona es va fer un projecte en què era viable tècnicament fer tots els esports de neu al Pirineu català i els de gel a Barcelona. Ara ens diuen que s’ha de repensar perquè hi pot haver altres opcions que siguin millors, però s’haurà de veure els informes tècnics.”

Un dels pocs acords entre el govern català i el COE és que disciplines com els salts i els trampolins es faran fora d’Espanya, ja sigui als Alps francesos o suïssos o a Sarajevo, on les instal·lacions del 1984 s’haurien de reconstruir de dalt a baix. En la precandidatura per al 2022 es va estudiar fer els salts d’esquí a la Molina.

Mentre que Aragó continua en peu de guerra contra el lideratge de Catalunya en el projecte, a Lausana el COI espera amb impaciència la foto de les tres institucions implicades –govern català, govern aragonès i govern espanyol– signant l’acord de col·laboració (o de pau) abans que el COE presenti oficialment la candidatura perquè és qui té la potestat per fer-ho.