Vela

La gerra de plata de les cent guinees de la copa d’Amèrica viatge en primera classe

L’històric trofeu és un dels més antics del món i sempre està sota vigilància

El pro­ta­go­nista d’excepció de la pre­sen­tació de Bar­ce­lona com a seu de la 37a edició de la copa d’Amèrica que s’ha de dis­pu­tar el 2024 va ser el tro­feu que s’atorga al gua­nya­dor: la gerra de plata de les cent gui­nees, també ano­me­nat “Auld Mug” (vella gerra). És el tro­feu més desit­jat del món de la vela, un dels més antics del món i que viatja sem­pre en pri­mera classe i amb una per­sona que el cus­to­dia. A més, ho fa dins del seu propi bagul, dis­se­nyat per Louis Vuit­ton amb motiu del 150 ani­ver­sari del tro­feu el 1998 i que ocupa dos seients a l’avió.

La per­sona res­pon­sa­ble de la custòdia del tro­feu coneix els requi­sits dua­ners de cada país, cosa que és com­pli­cat segons on vagi. A Bar­ce­lona va arri­bar pro­ce­dent d’Auck­land (Nova Zelanda) ja que està expo­sada a la sala d’honor del Royal New Zea­land Yacht Squa­dron, club que repre­senta l’Emi­ra­tes Team New Zea­land. La segu­re­tat és pri­o­ritària i en viat­jar, el tro­feu no es queda mai sol i reque­reix en les exhi­bi­ci­ons públi­ques dos guàrdies de segu­re­tat a temps com­plet, sem­pre impe­ca­bles, amb guants blancs i que tenen com a missió que ningú el toqui.

El tro­feu de la copa d’Amèrica té fins i tot la seva pròpia per­so­na­li­tat i el seu número de viat­ger freqüent per als vols. El mem­bre de segu­re­tat que la cus­to­dia en el seient del cos­tat és cone­gut infor­mal­ment com la “dona del tro­feu”. Quan es va dema­nar a algu­nes com­pa­nyies aèries si podien con­fi­gu­rar-li al tro­feu un compte de viat­ger freqüent, els van comen­tar si és que esta­ven fent broma. Avui té bas­tants milers de punts regis­trats en aquest compte i la tar­geta platí al seu nom.

El tro­feu pesa 134 unces (3,85 Kg.) i té 27 pol­za­des (67,5 cm.) d’alt. Va ser com­prada per Henry William Paget, Marquès d’Angle­sey, a Robert Gar­rard, el joier reial, el 1848, i pre­sen­tat pel Royal Yacht Squa­dron britànic com a tro­feu al ven­ce­dor de la regata orga­nit­zada l’any 1851 amb motiu de l’expo­sició uni­ver­sal de Lon­dres. Va ser una regata de 53 Km al vol­tant de l’Illa de Wight, que va impli­car catorze vai­xells britànics i un en repre­sen­tació de la ciu­tat de Nova York, l’Amèrica, que va acon­se­guir la victòria. En anar-se afe­gint els noms dels ven­ce­dors i resul­tats de les finals de les 36 edi­ci­ons dis­pu­ta­des fins avui, la seva alçada és d’1,10 metres i el seu pes de 15 Kg.

Ningú té en pro­pi­e­tat el tro­feu i la seva pos­sessió tem­po­ral cor­res­pon al gua­nya­dor de la final de cada edició de la copa d’Amèrica, que ha de defen­sar ofi­ci­al­ment i obli­gatòria­ment el títol davant els des­a­fi­a­dors en la següent edició.

El Team New Zea­land ha gua­nyat qua­tre edi­ci­ons de la copa d’Amèrica 1995, 2000, 2017 i 2021. L’any 1997 la gerra de plata de les cent gui­nees estava expo­sat a la sala d’honor del Royal New Zea­land Yacht Squa­dron a Auck­land, i va ser cope­jat amb un mar­tell per un maori, Ben­jamí Nat­han, com a pro­testa, ja que ho va con­si­de­rar com un símbol de l’impe­ri­a­lisme blanc. El tro­feu va ser por­tat a Lon­dres i recons­truït pels seus for­ja­dors ori­gi­nals, els joiers Gar­rard. Des de lla­vors està alta­ment pro­te­git.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)