Els clars murs i les punxegudes torres del gran Château d’Aigle s’eleven orgulloses davant d’un exèrcit de vinyes perfectament arrenglerades en la banya més oriental del “croissant” que formen les aigües del Leman. Aigle és la capital del Chasselas, un tipus de vi blanc i sec que és l’acompanyament ideal per a la raclet o la fondue i que és probablement també el més celebrat de la Confederació Helvètica. Però el Tour avui no surt d’aquí per cap d’aquestes raons, tot té la seva explicació lògica, la serp multicolor ha vingut a rendir tribut a l’UCI, la Unió Ciclista Internacional que hi té la seva seu i on, a més, hi ha les instal·lacions del Centre Mundial de Ciclisme, el punt de referència pel que fa a la formació i l’entrenament d’alt nivell.

Però l’etapa no deixa encara de ser curiosa, perquè fa una volta en rodó pel cantó del Vaud i el de Friburg, pel país de l’emmental i el del gruyère i per totes les fàbriques de xocolata que al món hi ha: Nestlé, Suchard, Toblerone, Lindt… i torna a passar per Aigle, que és la seu de la Unió Ciclista Internacional –això ja ho havia dit, oi?–, però primer la cursa passarà pel Château de Chillon, que va inspirar un poema de Lord Byron anomenat El presoner de Chillon. Byron va visitar el castell el 1816 i va deixar el seu nom gravat en una de les columnes de les masmorres. Després els corredors faran un tomb per Montreux on els seus hotels encara guarden records dels seus més il·lustres estadants: Jean-Jacques Rousseau, l’emperatriu Sissi, Léon Tolstoi, Francis Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, Piotr-Ilitch Tchaïkovski, Igor Stravinsky, Sarah Bernhardt, David Bowie o Freddie Mercury. I per si hi hagués algun dubte, un monument de tres metres d’alçada de bronze celebra al darrer dels que he enumerat i una altra estàtua de marbre recorda el trist final de l’emperadriu d’Àustria i reina d’Hongria.

Una mica més amunt, a la Tour-de-Peilz va viure exiliat Gustave Courbet i hi va morir. La localitat està agermanada amb Ornans, la vila que el va veure néixer. A Vevey hi ha la seu central de la Nestlé i a Corseux hi descansa Graham Greene, molt a prop de la vila Le Lac obra de Le Corbusier. El físic, aeronauta i aquanauta Auguste Piccard, inventor del batiscaf i especialista en vols en globus, va viure molt de temps a Chexbres –el següent poble–, on va morir l’any 1962. Va inspirar a Hergé per crear el personatge del professor Tornasol a les aventures de Tintín, però, per si no en teniu prou, un quilòmetre després hi ha la casa de Charles Chaplin a Corsier-sur-Vevey i a Château-d’Oex hi ha enterrat David Niven.

El Tour, després de badar per aquests indrets entrarà de ple a la Gruyère, poca broma, i els escaladors es començaran a preparar per a pujar el coll de la Croix pel seu costat oest. La carretera té 18 quilòmetres de llargada, un desnivell màxim del 13% i baixa directament cap a Aigle, per on la cursa –tal com ja hem dit– tornarà a passar. Els corredors es treuen el casc, les gorres i els barrets davant dels senyors de l’UCI i es dirigeixen directament cap al pas de Morgins per tornar a França, que és del que es tracta, perquè de Suïssa poca cosa en queda si en treus les muntanyes, el vi, el formatge, la xocolata, els hotels de Montreux, els bancs de Ginebra i alguns rellotges de cucut que encara s’entossudeixen a marcar l’hora d’aquest petit país, entestat a continuar plantant la bandera de la seva independència enmig dels estats més potents d’Europa. Un proverbi suís diu que l’impossible sempre recula davant d’allò que avança i Suïssa sempre ha d’avançar perquè –igual que els ciclistes– si deixa de fer-ho, caurà.

Després del Pas de Morgins el Tour ja serà a l’Alta Savoia, concretament a Châtel, la vall d’Abondance, en el Chablais Savoyard, on hi ha les catorze estacions d’esquí anomenades Les Portes du Soleil. Com no podia ser menys, als châtelans els agrada destacar que el municipi ha rebut ja el nivell “trois fleurs” en el concurs de villes et villages fleuris i que les seves vaques són la quarta raça lletera amb efectius controlats de França. Qui s’alci guanyador de la muntanya en aquesta etapa difícilment deixarà el seu mallot de rodonetes vermelles fins al final, però als ulls dels bovins que pasturen pels prats de la vall, avui no deixarà de ser un dia com un altre.